El processat no només ha explicat les diligències reforçades que es feien sinó que ha assegurat hi havia el convenciment objectiu que ell era el titular dels diners que ingressava. “Mai vaig tenir la sospita que actuava per compte d’un tercer”, ha explicat el bancari, que just fins a l’esclat de la denominada ‘Operació Emperador’ a Espanya, on també esta sent investigat judicialment, era el coordinador dels gestors de l’àrea d’internacional de BPA. El processat va visitar en diferents ocasions els magatzems on guardava la mercaderia Pallardó tant a Barcelona i rodalia (Mataró, Badalona) com a Madrid. I sempre va tenir el convenciment que era ell qui movia tot el que es veia.
El bancari es va encarregar de fotografiar les naus i d’assegurar-se que la mercaderia era real i que els volums de diners que s’ingressaven realment podien sorgir de l’activitat comercial. I no tenia dubte que era possible. Encara avui, a la sala, ha mostrat alguns dels productes de marroquineria que Pallardó comercialitzava i que, de fet, continua comercialitzant. Perquè a diferència dels gestors bancaris, tots apartats professionalment, l’empresari valencià continua treballant en el mateix sector que treballava abans de ser detingut i processat tant a Espanya com a Andorra, encara que en la causa que es jutja en l’actualitat haurà d’acudir en qualitat de testimoni, una paradoxa que ningú no acaba d’entendre.
El processat, que ha explicat que Pallardó “usava un compte per a la seva activitat comercial i un altre compte per a la seva activitat d’inversió”, ha explicat que malgrat que ara hi hagi dades objectives que puguin vincular l’empresari a l’entorn xinès liderat per Gao Ping, durant la relació d’anys que va tenir amb Pallardó mai va tenir ni tan sols la sensació. “Quan vaig fer la visita a Madrid, es podria haver donat el cas que el senyor Pallardó fes una relliscada”, però ni així. L’empresari, segons l’acusat, sempre es referia als “meus clients, els meus contenidors, els meus problemes”.
El bancari ha admès que tenia “una relació de proximitat amb el senyor Pallardó però per damunt de tot sempre hi ha hagut la meva professionalitat” i ha explicat que ja seguint els passos del seu pare es tractava, i es tracta, vaja, d’un “comerciant de tota la vida” que disposava de la titularitat de les franquícies de dues bones marques (Lois i Route66) que li permetien fer molt bones caixes. Pallardó “coneixia el comerç, els detalls, els distribuïdora” i “es comportava com un propietari” i el personal el reconeixia com a tal.
Cert que ja durant la instrucció de la causa hi va començar a haver dubtes, especialment, és clar, arran de l’esclat del cas a Espanya, sobre si era un home de palla del clan xinès. Però ni en les seves declaracions en seu judicial, mai no ha acabat de quedar clar, com ha volgut posar en relleu el processat, que ha remarcat les múltiples imprecisions sinó contradiccions amb què s’ha manifestat sempre l’empresari. De fet, i com que el tribunal tenia interès en poder aclarir si realment el processat sabia o no que Pallardó tenia vincles amb empresaris xinesos, s’han llegit i mostrat declaracions de l’empresari. I al final s’ha donat per impossible.
“Ja li ho preguntarem quan vingui”, han coincidit acusat i el president de la sala, referint-se a la declaració que haurà d’efectuar com a testimoni. Amb tot, el bancari ha deixat clar que si des del primer dia Pallardó, en el cas que realment tingués de socis empresaris xinesos, o fos el testaferro d’algú, ho hagués explicat, “hauríem hagut de fer un procés de deu minuts suplementaris” en el marc de les diligències reforçades, adjuntant a la paperassa corresponent la documentació relativa al drethavent i a partir d’aquí que fossin altres departaments del banc que aprovessin l’operativa o no. Però, en tot cas, tot hauria quedat acreditat. I és que, ha afirmat, el gestor, “la nostra vida era molt tranquil·la, molt conforme a la norma”. Fins al 10 de març del 2015.
Comentaris (2)