Al tomb de les darreres revelacions fetes en relació amb el comissari jubilat José Manuel Villarejo, el magistrat Pijuan, durant molts anys exercent a Catalunya, on ja està jubilat, va concedir una entrevista a RAC1 en la qual parlava de la situació viscuda quan instruïa el ‘cas Palau’, en relació als diners que s’haurien embutxacat alguns dirigents del Palau de la Música que, alhora, tenien simpaties o eren militants de Convergència i Unió (CiU). El magistrat explica que just abans de les eleccions del 2012 van intentar manipular-lo perquè adoptés decisions -autoritzar un escorcoll a la seu de CDC, per exemple- per influir en les eleccions tot tacant polítics com Jordi Pujol o Artur Mas.
El magistrat ara andorrà explica en el curs de l’entrevista que es va publicar l’existència d’un suposat informe policial que hauria d’haver estat judicialitzat i integrat en la causa que ell dirigia i que, en realitat, mai no havia vist. Perquè tampoc no l’havia encarregat. Aquell informe l’havien intentat col·locar els comissaris José Luis Olivera i Marcelino Martín Blas, home clau també en el ‘cas BPA’. Pijuan afirma en l’entrevista que va exposar la situació al fiscal del ‘cas Palau’, Emilio Sánchez Ulled, i que tots dos van convenir no donar credibilitat a aquell informe.
Qui va ser instructor del ‘cas Palau’ i ara admet i lamenta totes les malifetes d’alguns comandaments policials per anar contra dirigents catalans, va desestimar al seu dia la connexió Espanya-Estats Units amb la connivència andorrana com a punt de partida del ‘cas BPA’
De fet, en alguns passatges de la conversa al programa radiofònic ‘El món a RAC1’, Pijuan admet fins i tot la falsedat d’alguna de la documentació rebuda, perquè també es refereix a un altre paper, sense cap mena de signatura, que li va mostrar al seu dia qui llavors era responsable de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso. Suposadament, aquell document provava l’existència d’un compte bancari de Xavier Trias a Suïssa i es pretenia fer veure que hi havien anat a parar els diners del Palau de la Música. Res tampoc no era cert.
Josep Maria Pijuan, que parla que comandaments policials pretenien introduir “dubtes” i “brutícia judicial contra els líders de Convergència”, admet que en el seu moment “m’han intentat colar un gol per l’escaire” i que van pretendre enganyar-lo amb fets “que no eren certs” o amb algun “document fals amb finalitats polítiques”. El magistrat afirma que no havia sentit mai parlar de Villarejo fins que ha esclatat tot l’entramat de l’‘Operació Catalunya’ i que mai hi ha coincidit i que “el mal” causat a tots aquests dirigents polítics “és molt difícil de reparar”.
Davant de tot aquest argumentari, i sent cada cop més clar que l’‘Operació Catalunya’ va passar per Andorra i va tenir com a víctima col·lateral BPA i la seva caiguda, la seva intervenció i posterior desmantellament, s’ha obert una profunda estupefacció al tomb dels implicats en el denominat ‘cas BPA’. I és que Pijuan, que al seu dia va participar en la resolució de diversos aspectes de la causa general del ‘cas BPA’ -la que justifica la intervenció del banc en el fons- i fins i tot va presidir la sala jutjadora fins que en va ser apartat per un enfrontament amb un dels advocats defensors, va denegar al seu dia la connexió d’aquest cas amb l’‘Operació Catalunya’.
I és que en una de les qüestions prèvies a l’inici de la vista pròpiament dita, les defenses de forma pràcticament comuna van sol·licitar que es deixés sense efecte el cas atès que la ‘notícia criminis’, la guspira que va encendre la causa judicial contra BPA, era una nota, el ‘notice del FinCEN’, que derivava d’informacions manipulades alhora que els dirigents de l’entitat bancària havia estat objecte de pressions i coaccions per part dels mateixos policies que amb ell li havien intentar colar el gol per l’escaire.
Comentaris (3)