Però la compensació per l’anormal funcionament de la Justícia s’havia d’atorgar sí o sí, perquè ja el Tribunal Constitucional havia reconegut la vulneració del dret de la dona -la protagonista del llibre ‘Memòries d’una nena d’Escaldes’, és a dir, Maria Teresa Segalàs- a obtenir un procediment de durada raonable. I les dilacions en aquest cas, iniciat ja al 2021, van ser moltíssimes sempre que les decisions adoptades pels tribunals beneficiaven a la padrina. Quan qui en sortia millor parat era David Cánovas, el jove creador de contingut conegut com a TheGrefg, la situació era una altra.
La resolució recentment dictada, i que atorga una indemnització de 4.000 euros, és a dir, una compensació de 125 dies per mes de retard en l’adopció de mesures, que és el ‘preu’ que fa poc que s’ha fixat per aquest tipus de plets, admet que la padrina va haver de passar per “un periple processal”. I és que en el litigi amb els representants de TheGrefg després que aquest, a través d’una societat, comprés l’edifici número 1 del carrer de l’Obac i mirés que els inquilins marxessin per poder procedir a reformar-lo, la padrina que es va mantenir ferma en quedar-se a casa va haver de dur a terme diverses accions legals. Especialment en fase d’execució.
És a dir, quan els tribunals ja havien reconegut que sí, que la societat propietària de l’immoble havia de restituir determinats elements de l’edifici perquè la seva retirada havia perjudicat la demandant, llavors, quan s’havia d’executar la decisió de la pròpia Justícia, tothom s’ho va agafar amb tanta calma que no ha estat fins fa relativament poc que ni que sigui amb ‘placo’, finalment s’ha donat compliment força íntegrament a allò que havien establert els batlles. Curiós, els batlles van anar dient què és el que s’havia de fer, però, després, no feien fer el que ells mateixos havien dit que calia.
En fi, que el plenari, una vegada el Tribunal Constitucional havia constatat l’existència del dany en estimar “la vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable”, el que havia de fer és valorar quin abast tenia la dilació i quina compensació atorgar. I fa el seus càlculs i coincideix amb la demandant -per cert, el Govern considerava que la reclamació estava fora de temps i la fiscalia tampoc no estava d’acord amb la petició, però el ple del Superior ha desestimat les pretensions d’aquestes dues parts- que pel que fa el retard en l’execució de les mesures cautelars són 23 mesos.
En canvi, retalla una mica el temps que la peticionària creia que havia d’estar compensada en el plet principal. La sala ho deixa en nou mesos i si suma 23 i 9 mesos que són els que tot plegat s’hauria endarrerit, són 32 mesos que el plenari multiplica per 125 euros el mes i dona els esmentats 4.000 euros que haurà d’abonar l’Estat per anormal funcionament de la Justícia. I sobre les despeses judicials, com sol ser habitual, el plenari es renta les mans perquè manté -discutible- que no són derivats de les disfuncions judicials. En fi, la padrina de TheGrefg haurà d’ingressar 4.000 euros i podrà signar uns quants llibres més.