La sentència té el seu origen en uns fets ocorreguts el desembre del 2021. Un home i la seva dona van intentar passar les instal·lacions duaneres del riu Runer pel carril verd. És a dir, el que fan servir aquells que asseguren no tenir res a declarar. Tot i això, la guàrdia civil els va aturar. I en l’escorcoll posterior, es va trobar un rellotge que l’home intentava amagar.
La sentència confirma que l’home va cometre una infracció de contraban, però redueix la multa en aplicar un criteri que no comparteix l’advocacia de l’Estat i que, ara, caldrà veure si es porta al Suprem
I és que l’aparell era un Rolex Oyster Perpetual, que havia comprat a Andorra. El seu valor de venda, com a mínim segons van calcular les autoritats espanyoles, era de 12.900 euros. Per tant, havia d’haver-se aturat i presentar els papers corresponents. No ho va fer, el que suposa que va cometre una infracció administrativa de contraban, pel qual es va obrir un expedient sancionador que es va tancar amb la multa de 12.900 euros i amb el comís del rellotge. Davant aquesta resolució, l’home va recórrer al TSJC.
En línies generals, la sentència entén correcte la resolució de l’expedient. S’entén que, efectivament, s’ha de castigar per una infracció de contraban, ja que va existir “una conducta activa i un element intencional o voluntat en la seva comissió (...) encaminada a la importació de la mercaderia sense presentar declaració”. També es considera correcta la forma com es va valorar el valor del rellotge, tot recordant que no es va aportar factura de compra. Per tant, es va optar per buscar a diferents pàgines web per fixar els 12.900 euros abans esmentats.
En canvi, sí que es modifica la sanció. La resolució anterior fixava que la multa havia de ser del 100% del valor del producte que es va intentar passar sense declarar, el percentatge mínim que la llei de repressió del contraban preveu per a infraccions lleus. En canvi, no aplicava una possibilitat que, a l’entendre del TSJC, sí que calia tenir en compte: que la mateixa normativa estableix l’opció de reduir aquesta quantitat si els objectes en qüestió són de “lícit comerç”. I un rellotge, per molt que sigui de luxe, ho és.
De fet, aplica la mateixa jurisprudència que en sentències anteriors (una d’octubre del 2020 i una altra del juny del 2008. En aquest cas, s’entén, cal aplicar la reducció del 20% i, per tant, fer que la sanció sigui només del 80% del valor del rellotge. La mateixa resolució admet que, en el seu dia, l’advocacia de l’Estat no estava d’acord amb aquesta interpretació i va presentar recurs al Suprem que, però, no va culminar en cap sentència perquè el mateix òrgan lletrat va optar per no presentar cap escrit. Per tant, s’acaba reduint la sanció a 10.320 euros.
La resolució, sumada a les anteriors, pot marcar jurisprudència en aquest àmbit. De fet, ho fa. Sempre, això sí, a l’espera que no es produeixi cap recurs a instàncies superiors.
Comentaris