La Justícia alerta que no és correcte endurir penes per les limitacions de recursos a la presó

L’informe del Consell Superior es mostra contrari a fixar que en els delictes de conduir begut, refusar una prova d’alcohol o drogues i furt la condemna sigui només de presó -eliminant l’opció de l’arrest- i també té dubtes sobre la possibilitat d’imposar tractaments mèdics a interns

Una imatge de la Seu de la Justícia. T. S.

Els diferents estaments de la Justícia no veuen del tot clars algunes de les disposicions que conté el projecte de llei òmnibus en matèria penitenciària. Així ho indica el Consell Superior (CSJ) en l’informe que ha emès un cop analitzat el text i on, bàsicament, alerta sobre dues de les mesures. La primera, l’enduriment de penes dels delictes de conducció sota els efectes de l’alcohol, refusar sotmetre’s a la prova d’alcohol o drogues i furt. Es retreu a Govern que no es comparteix uns canvis que tenen el seu origen en la manca de recursos del sistema penitenciari. Tampoc es veu del tot clar la possibilitat d’imposar un tractament mèdic a un intern en determinades circumstàncies.

L’informe, preceptiu en totes aquelles lleis que toquen temes vinculats a la Justícia, està signat per l’assessora jurídica del Consell Superior, Toñi Benítez de Diego. S’ha emès, i així es remarca, “amb caràcter d’urgència”. I és aquest un dels primers punts de crítica cap a Govern: les presses amb què s’ha sol·licitat aquest document. Això, s’indica, “impedeix obtenir les valoracions dels òrgans judicials i fiscals de forma idònia ni realitzar una acurada valoració del projecte”.

Més enllà de les formes, també hi ha punts del fons del projecte legislatiu que no agraden, ni de bon tros, al CSJ o als òrgans que en depenen. I un aspecte amb què es mostren especialment crítics és el canvi del Codi Penal per endurir les condemnes que es poden imposar a qui cometi el delicte de conduir begut, el de negar-se a sotmetre’s a una prova d’alcoholèmia o drogues o el de furt. En tots tres casos, fins ara, el tribunal jutjador pot imposar un càstig d’arrest o de presó. La llei eliminaria la primera possibilitat; per tant, totes les penes implicarien, si s’han de complir de forma ferma, l’ingrés al centre penitenciari.

La regulació de les penes respon a dues preocupacions essencials. La primera, fer possible que la resposta al delicte s’atingui a exigències de proporcionalitat, segons criteris de mereixement i de necessitat de la pena”, recorden des del CSJ, tot remarcant que “el principi de proporcionalitat protegeix els drets fonamentals dels ciutadans”. I és que, s`’apunta que “en disposar que mesures adoptades per les autoritats públiques siguin necessàries i proporcionals a la finalitat que es persegueix evita que es vulnerin drets i, en el que respecta a aquest àmbit, contribueix al compliment fonamental a la llibertat”.

La presó provisional màxima serà de sis, deu o dotze mesos en funció de la gravetat del delicte

El Consell Superior admet que “és una decisió política”, però convida a “reflexionar sobre la procedència d’eliminar la possibilitat d’arrest” a l’hora de jutjar aquests tres delictes. En tot cas, que es busqui “endurir les penes mitjançant altres elements limitadors”. I és aquí on es dona a entendre que el motiu del canvi legislatiu, d’aquest punt en concret de la modificació de la llei, rau més en aspectes de gestió del dia a dia del centre penitenciari. “Les carències o limitacions en els recursos del sistema no haurien de ser la base de les sancions”, s’afirma.

El projecte legislatiu també estableix casos en els quals es pot forçar un tractament medicosanitari a un intern, malgrat que aquest el refusi. Així, s’indica que es pot imposar “quan existeixi perill” per a la seva vida o “per a la salut o la seguretat de terceres persones” sempre seguint un procediment que es regula. El CSJ, però, alerta que això afecta drets fonamentals dels presos: “La redacció del nou article (...) hauria de ser respectuosa amb ells [els interns] possibilitant el rebuig tot i el perill imminent per a la seva vida en les condicions establertes en l’article 13 de la Llei 20/2017 [de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica ]”.

En cas contrari, indiquen, “l’exposició de motius hauria de contenir la justificació suficient que avalés aquesta decisió”. Des del Consell Superior s’apunta que “entenem que el rang de llei qualificada permet la modificació, però, insistim mereix una justificació suficient en la minva d’aquest dret que, a priori, no es revela existent”.