El judici del ‘cas Pujol’ pels diners que tenia a Andorra tindrà 55 sessions i 254 testimonis

La denominada ‘Operació Catalunya’ i la intervenció de BPA tenen molt a veure amb la causa que afecta la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, malgrat que s’ha descartat citar a declarar qualsevol membre de la ‘policia patriòtica’

Una imatge recent de Jordi Pujol Soley. ARXIU

El judici del ‘cas Pujol’, que analitza la il·licitud o no dels diners que la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya tenia a Andorra, s’iniciarà al novembre i, en principi, hi ha 55 sessions programades i fins a 254 testimonis, sumant els citats per les diverses parts. Entre les persones que hauran de prestar declaració n’hi ha de molts sectors i de diversos països de procedència. També hi haurà ciutadans andorrans que hauran de comparèixer. Com alguns directius de BPA.

El judici s’hauria d’iniciar el 10 de novembre. La majoria de les persones que seran citades a declarar són directius d’empreses constructores i alguns polítics -per exemple, l’actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler, al seu dia alt dirigent d’Unió-, però també està citada Victoria Álvarez, la que va ser parella de Jordi Pujol Ferrusola i que va denunciar el cas a la justícia, segons que han informat diversos mitjans de comunicació catalans, començant per Catalunya Ràdio.

L’Audiència nacional espanyola obre judici pel ‘cas Pujol’ i seu Robert i Barrigón com a acusats

El judici asseurà al banc dels acusats l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, els seus set fills i una desena de persones més, entre ells empresaris pròxims a l’antiga Convergència, a qui s'atribueixen diferents delictes entre els quals blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. 

La fiscalia anticorrupció de l’Audiència nacional espanyola demana 29 anys de presó per al fill gran de la família, Jordi Pujol Ferrusola; nou anys per al pare, Jordi Pujol Soley, i entre vuit i catorze anys per a la resta de fills. A més, per a Mercè Gironès, l'exdona del primogènit, la petició s'eleva a disset anys de presó per intentar amagar el seu patrimoni durant la investigació.

Hi ha proves i testimonis que durant el camí s’han anat refusant. Per exemple, no s’ha acceptat que hagin de declarar l’exdirector operatiu de la policia espanyola Eugenio Pino i altres integrants de la denominada ‘policia patriòtica’. Hi ha una mena de símil en relació amb el ‘cas BPA’. L’Audiència desestima la participació dels policies perquè el que es pretén és avaluar si els diners eren il·lícits o no i no pas com es va poder saber que els Pujol tenien diners a Andorra.