Al jove se’l va condemnar a cinc anys i mig de presó ferma i a l’expulsió posterior i durant vint anys del país. Si se li haguessin aplicat les reduccions pertinents, a l’agost hauria pogut sortir de la Comella. Però el Tribunal de Corts li va denegar. La defensa de l’empresonat va recórrer contra aquella decisió, que no era objecte de recurs. Però la sala penal del Tribunal Superior, de forma gairebé incomprensible, va acceptar revisar el cas. La decisió. I davant de l’esmentada sala, el jove, aprofitant el seu torn de paraula, va explicar que “estic bé per poder-me integrar a la societat. Crec que estic rehabilitat i ara el que necessito és l’escalf de la meva família”.
La defensa del noi va recordar que quan van succeir els fets, al centre d’Encamp, molt a prop del Prat Gran, tenia tot just vint anys i tot un seguit de patologies que durant l’internament penitenciari i amb el tractament al qual ha estat sotmès en gran part hauria superat. Els defensors del jove van recordar que la denegació dels beneficis penitenciaris per part dels tribunals de primera instància s’havia adoptat sense ni tan sols haver rebut l’informe preceptiu, encara que no vinculant, de la direcció del centre penitenciari.
Cert que durant la seva estada a la Comella se li haurien obert alguns expedients per incidents. Però no tots els que es van tenir en compte, suposadament, per desestimar la rebaixa penitenciària i, en conseqüència, la llibertat condicional. A més, va recordar la defensa, el jove ha exercit d’ordenança de mòdul, que implica un bon comportament general i una relació de certa confiança amb els funcionaris, alhora que, també, amb la majoria dels companys de la presó.
Comentaris (3)