Amb la renúncia a seguir posant en dubte la constitucionalitat de la Llei de la Justícia, es confirma, si no hi ha cap daltabaix més, la designació de De Rosa, actualment instructora en la primera instància judicial de Barcelona però que té un extens currículum en múltiples facetes de la carrera jurisdiccional i en diferents jurisdiccions espanyoles, serà fema. I la jurista catalana, molesta amb les formes emprades encara que públicament mai no ho ha referit, hauria donat el seu vistiplau a la incorporació a la magistratura andorrana. De fet, el Consell Superior de la Justícia espera en breu poder confirmar la data per a la presa de possessió de De Rosa.
La resolució del Tribunal Superior, amb diversos magistrats andorrans ‘en les seves files’, hauria estat tan sòlida que, per ara Terés, que era l’altra jurista amb possibilitats de poder obtenir la plaça a Corts -la tercera aspirant, Núria López, va quedar a molta distància-, hauria renunciat a seguir pledejant. Tampoc Alberca estaria en condicions òptimes per continuar guerrejant vistes dues coses: la imatge que es va oferir durant el judici de la setmana passada referent a un cas de droga, en què els advocats defensors es van queixar del continu suport del tribunal a la fiscal i de les preguntes que en alguna ocasió feien els magistrats per mirar de tapar punts dèbils d’una acusació clara vista la multitud de proves i les declaracions nefastes dels implicats.
D’altra banda també és més que evident que hi ha una sentència de fa dècades del Tribunal Europeu dels Drets Humans que deixa en molt mala posició l’actual magistrat del Tribunal de Corts. I és que Alberca, com a exfiscal general de l’Estat i, per tant, cap visible d’un òrgan jeràrquic tan clar com el ministeri públic -i ningú no dubta de l’ascendència en l’organisme del jurista durant dotze anys i més i tot-, podria quedar en fora de joc en moltes més causes de les que s’hagi pogut mantenir al marge ara per ara atès que qualsevol causa encetada en la seva època de fiscal general podria estar indirectament contaminada. De fet, a la immensa majoria de fiscals actuals, d’una manera o altra, els va tutelar.
En tot cas, l’afer del darrer concurs, concurs extern, per a la provisió d’una plaça de magistrat per al Tribunal de Corts -Terés, que tenia una via interna per accedir al càrrec, no la va poder usar perquè no complia els criteris-, hauria arribat al seu terme i ara tot queda pendent de qüestions burocràtiques i administratives de caire personal de la nova magistrada per tal que es pugui incorporar a la carrera judicial andorrana.