Higini Cierco ha estat l’últim testimoni en declarar atès que la que havia estat la secretària del consell d’administració de BPA, Rosa Castellón, finalment no ha hagut de testimoniar perquè les parts que havien demanat la seva presència en la vista finalment hi han renunciat. El propietari del banc fins que va ser intervingut i nacionalitzat -Cierco ha parlat obertament d’expropiació- ha explicat a preguntes de la defensa de la família Pujol tot l’episodi protagonitzat per Barroso, que havia declarat una estona abans. La cronologia dels fets ha estat idèntica. El fons, una mica diferent. Però vaja, hi ha total coincidència en el que sempre ha mantingut l’entorn de BPA.
Cert és que, com ja va fer amb Joan Pau Miquel, el fiscal, Fernando Bermejo, ha tornat a demanar si aquell episodi de coaccions va ser denunciat. Cierco ha explicat que “en aquell moment no” perquè la situació era tan complexa i veient que després de les trobades que havia mantingut el CEO del banc amb el comissari de policia Marcelino Martín Blas, i vist que no havia tingut cap transcendència, van pensar que tot havia sigut una mena de broma de mal gust. Però, també ha dit, poc temps després, ja el 10 de març del 2015 -les amenaces de Barroso havien estat els primers dies de juny del 2014- es va complir tot el que els haurien pronosticat. Llavors sí que Cierco va exposar l’episodi de les amenaces primer a la Batllia, ha recordat i, després, en la comissió legislativa d’enquesta que es va crear sobre el ‘cas BPA’.
COACCIONS
Higini Cierco ha explicat que el 2 o el 3 de juny del 2014 va rebre a les instal·lacions de l’empresa familiar “perquè jo no era executiu al banc i no estava allà”, una trucada de l’ambaixada espanyola per passar-li una trucada de l’agregat d’Interior. Celestino Barroso sol·licitava de poder-lo veure. Poc després es presentaria a Indústries Montanya i Cierco ja l’esperava al peu de la porta. El policia li hauria dit havien de contribuir a facilitar unes dades perquè en el cas contrari, com que estaven immersos en una inspecció del Sepblac “el banc moriria” i vindrien uns americans “que se’l quedarien”. I “és tot el que va passar”. “Jo li vaig dir que pel que em constava la inspecció estava a punt d’acabar i estava anant molt bé.”
En tot cas, va dirigir Barroso a Joan Pau Miquel i amb un xofer de l’empresa de l’empresari andorrà, el policia es va traslladar cap a la seu central de BPA, “a uns cinc minuts”. Aprofitant aquest interval de temps, Cierco va avisar Miquel de la situació “dantesca” i d’una “exigència inacceptable”. I hauria convidat el CEO del banc a intentar gravar la conversa. Efectivament això va anar així i una mica més detallada, l’explicació-exigència-amenaça de Barroso va ser la mateixa. Després, Joan Pau Miquel, arran d’aquella advertència, es veuria tres vegades amb Marcelino Martín Blas i, com a molt, li hauria donat una documentació “innòcua” i que com el mateix comissari va explicar “la va estripar perquè no servia per a res”.
Tampoc no s’hauria parlat de la qüestió dels Pujol en el banquet d’una boda en què Cierco va coincidit amb Martín Blas i el director operatiu de la policia nacional espanyola, Eugenio Pino. Les dades dels comptes del Pujol apareixerien uns dies després a ‘El Mundo’ encara que Cierco ha deixat clar que “no va ser BPA qui va donar la informació” i “no tinc ni idea qui ho va poder fer encara que hi hagi moltes conjectures”. En l’entorn de BPA, com que no es va saber res més ni abans ni després del 7 de juliol quan va aparèixer la informació dels comptes dels Pujol a la premsa, es va donar l’episodi per suposadament tancat fins que el 10 de març arriba la nota del FinCEN.
La intervenció de BPA seria el resultat d’allò que els havien predit i que aniria acompanyat de l’obertura “d’una multitud de causes judicials” especialment a Andorra contra tot de persones de l’entorn del banc ara en fase de liquidació. Unes causes que tindrien per objecte “atemorir les persones”. Higini Cierco també ha fet referència a la xuclada de dades que es va fer, sense cobertura judicial, de les bases de dades de BPA i de Banco Madrid a la seu de l’ambaixada d’Espanya a Andorra i del fet que li va aparèixer en una bústia d’un domicili seu a Sanaüja una documentació bancària antiga dels Pujol que va lliurar seguint recomanació jurídica a la fiscalia anticorrupció espanyola.