L’acusació particular sostinguda pel matrimoni propietari d’un aparcament del carrer Callaueta que és qui es va querellar contra els dos policies i, també, contra altres integrants de la direcció del cos en constatar que tothom hauria actuat igual i que els procediments, formacions i maneres de fer eren comunes a tota la institució, ha mantingut l’acusació i considera que l’error comès pels agents era vencible. Perquè “com a especialistes en el dret a la llibertat” haurien d’haver tingut clar que la Constitució i lleis com el codi de procediment penal o la transitòria de procediments judicials està per damunt d’un comunicat tècnic i havien d’haver actuat d’una altra manera.
“Per a tots i per a tothom, acompanyar una persona al despatx de la policia no era delicte. Per què? Doncs perquè no se li posen les manilles, ni se li llegeixen els drets processals o no se’l ressenya. Hi ha una mala concepció i un coneixement inadequat del dret. I la culpa de tot això és dels senyors processats? Si és que sí, se’ls ha de condemnar. Però el fiscal creu que no i per això deixa d’acusar”
El judici davant el Tribunal de Corts s’ha tancat després de dues jornades de debat fàctic i jurídic que, hores d’ara, sembla reduir-se en si la perjudicada tindrà dret a ser indemnitzada pels danys soferts o no els tindrà. Perquè sembla obvi que les coses s’estaven fent malament perquè “ningú no tenia clar que desplaçar una persona contra la seva voluntat era delicte. Ni els agents ho tenien clar, ni els formadors, ni els juristes, ni la direcció”, com ha dit el fiscal adjunt encarregat del cas.
“Per a tots i per a tothom, acompanyar una persona al despatx de la policia no era delicte. Per què? Doncs perquè no se li posen les manilles, ni se li llegeixen els drets processals o no se’l ressenya. Hi ha una mala concepció i un coneixement inadequat del dret. I la culpa de tot això és dels senyors processats? Si és que sí, se’ls ha de condemnar. Però el fiscal creu que no i per això deixa d’acusar”, ha explicat el representant del ministeri públic. De fet, totes les parts, d’una manera o altra, han admès l’existència d’un error. I això, com ha indicat la representació lletrada dels querellants, com a mínim hauria d’obrir la via de la responsabilitat civil subsidiària de l’administració.
Però en aquest sentit, la representació jurídica del Govern, que s’ha mostrat d’acord amb els arguments fàctics i jurídics de la defensa dels dos funcionaris, ha afirmat que “no s’ha acreditat el dany moral” que suposadament l’actuació policial hauria causat en la querellant, davant de qui es va arxivar molt poc després dels fets la contravenció penal que se li va obrir i que va ser objecte de la intervenció que des de fa gairebé sis anys remou les estructures jurídiques policials i, com a mínim, el dia a dia dels dos processats.
ELS POSICIONAMENTS
El fiscal ha estat el primer en intervenir en la manifestació de les conclusions i els informes posteriors. I ha deixat clar d’entrada que retiraria l’acusació. Alhora, però, ha indicat que en els dos escenaris possibles que hi veia, en tots dos, “estaria constituït el delicte de detenció il·legal”. I que “la facilitat seria acusar perquè malauradament els elements objectius del tipus de la detenció il·legal van quedar clarament constituïts en la prova practicada”. Per una contravenció penal no es pot detenir i fer-se acompanyar per una persona al despatx policial, especialment si no hi ha voluntat de fer-ho per l’afectat, és privar de llibertat ambulatòria i, en conseqüència, detenir.
Però “si mantenim l’acusació ens allunyaríem de la realitat”. Perquè la fiscalia ha de fer “una aplicació completa de la llei”. I com que ningú tenia clar què era detenir dins del cos de policia i els nous agents, com els dos processats, que van entrar el 2017 i el 2019, van rebre una “formació incompleta i esbiaixada” hi hauria hagut un error invencible que comporta que el ministeri fiscal deixi d’acusar per detenció il·legal. Error invencible ve a ser aquell fet que es fa conscientment però sense saber que no està ben fet. I l’invencible pretén voler dir que els dos funcionaris no tenien manera de saber que el que feien no era correcte perquè justament els seus superiors en tot moment els haurien indicat que s’havia de fer d’aquella manera.
Acusació particular: “És evident que hi ha un error, que els han format malament, ells no tenen la culpa que la policia els hagi fet una formació insuficient i errònia, fa anys que la policia ho feia malament. Però l’error l’han comès ells i s’ha de veure si l’error és vencible o invencible”
La fiscalia ha deixat clar que aquestes circumstàncies i no altres serien les que duien l’acusació pública “a sol·licitar l’absolució dels processats”, atès que mai el fiscal havia acusat de tracte degradant els dos agents. “No s’ha constituït el delicte de tracte degradant.” Els querellants “estaven més preocupats del transport en pijama que de la pròpia detenció” i “el transport en pijama no és una entitat suficient per considerar tracta degradant”, ha dit el representant de la fiscalia.
El fiscal adjunt, però, ha volgut deixar clar que no seria cert al seu entendre que ningú hagi alertat mai que el que feia la policia no es podia fer. “Això queda àmpliament contradit: el 2005 es va dir clar i net, i era que no es pot detenir per contravenció penal”. I “tots hem tractat centenars de contravencions, per no dir milers, i no es pot deduir si quan es trasllada algú al despatx se’l trasllada de forma voluntària o involuntària”, ha indicat el fiscal, deixant clar que si l’afectat acudeix voluntàriament al despatx policial no hi ha detenció il·legal però, en el cas contrari, sí.
L’acusació particular ha fet una exposició molt més teòrica i historicista quan el tractament de la privació de la llibertat i les maneres de fer de la policia ja d’abans de la Constitució. I, en tot cas, ha deixat clar que amb la llei de lleis aprovada, “les autoritats tampoc poden detenir, només ho poden fer si hi ha una cobertura legal”. I ha deixat clar que per una contravenció penal la privació de llibertat no podia ser coartada “com diu el comunicat tècnic, que sembla que val més que la Constitució o la llei transitòria de procediments judicials”, ha lamentat la representació lletrada dels querellants.
Aquesta part ha demanat evitar “succedanis” i ha recordat que la causa contra la dona del pijama “es va arxivar com a contravenció penal”. “Una causa que ja es va veure que no era res”, ha insistit l’advocat, que ha defensat que “el dol s’ha produït, ells són conscients del que estan fent, són conscients que els ciutadans no ho podrien fer”. I ha definit el fet com un error de prohibició -que el fiscal ha negat- ja que “creuen que tot ve d’una llei que els empara” quan no hi era. “És evident que hi ha un error, que els han format malament, ells no tenen la culpa que la policia els hagi fet una formació insuficient i errònia, fa anys que la policia ho feia malament. Però l’error l’han comès ells i s’ha de veure si l’error és vencible o invencible”, ha indicat l’acusació particular.
I després d’exposar que els dos funcionaris són “especialistes en el dret a la llibertat, i un especialista ha de saber una mica més” de la mitjana ciutadana, considera que l’error hauria de ser considerat vencible i, per tant, hi hauria d’haver la condemna sol·licitada, de 22,5 mesos de presó condicional i 10,5 anys d’inhabilitació. També ha assegurat la representació lletrada dels querellants que “hi ha el sentiment de la ciutadana és que hi ha hagut un abús de poder, un càstig, un maltractament, i en entendre d’aquesta acusació hi ha hagut un maltractament i una detenció il·legal”.
La defensa: “Estem jutjant dos agents que van exercir amb passió, vocació, abnegació i dedicació la seva feina, i si hi ha hagut un error, no ha estat un error individual, és un error de sistema”
I “el delicte de tracte degradant deriva purament i simplement de la situació: hi va haver voluntat d’escarmentar”. I si no hi ha responsabilitat directa dels acusats, sí que n’hi ha d’haver de responsabilitat civil subsidiària per part de la institució a la qual representen i, en aquest cas, de Govern. I, com s’ha dit, la representació lletrada de l’administració ha refutat dita responsabilitat per no estar degudament acreditat el suposat perjudici sofert per la querellant, ha indicat l’advocada del gabinet jurídic governamental.
Finalment, la defensa, que ha fet una descripció molt positiva dels dos funcionaris -“estem jutjant dos agents que van exercir amb passió, vocació, abnegació i dedicació la seva feina, i si hi ha hagut un error, no ha estat un error individual, és un error de sistema”-, ha dut a terme una exposició més precisa que les altres parts dels fets ocorreguts, segons el seu punt de vista, és clar, per tal d’evidenciar l’arrogància dels querellants, que va quedar palesada durant la vista i en van ser testimoni tot el públic present a la sala de vistes. La defensa dels policies ha contraposat la voluntat de desescalar una situació de tensió per part dels policies amb “l’actitud d’obstaculització” que a parer seu mantenien els querellants.
“Eren conscients de l’antijuridicitat de la seva conducta? Tenien intenció de privar il·legalment de la llibertat? La seva intenció és confeccionar una diligència d’una contravenció penal”, ha exposat la defensa, que ha assegurat que “no hi ha absolutament cap intencionalitat ni tan sols eventual no podem convertir en una pràctica institucional en un delicte de dol”. El representant legal dels dos processats ha parlat d’error de prohibició. “És un error institucionalitzat, no és un error individual. Estem davant de l’error d’un sistema com s’ha posat de relleu durant aquesta vista. Durant 20 anys s’ha consolidat aquesta pràctica admesa i que no ha estat qüestionada. Durant vint anys i fins ara, ningú no ha posat el dit a la nafra, inclosos els advocats”, ha mantingut la defensa.
I més encara: els policies “actuen amb consciència del que fan però amb la convicció formada institucionalment que estan fent el que toca. La nota del 2023 ve a ser la prova inqüestionable d’una pràctica institucionalitzada, que havia de ser corregida i que ho ha estat”. I tot deixant clar que els dos agents, rasos i novells en el moment dels fet, “no són especialistes de res” i que “no tenen cap formació ni coneixement jurídic previ”, formaven part d’una “concepció errònia en el cos i compartida. És una responsabilitat col·lectiva no té lloc en dret penal”. L’evolució de la causa, ha explicat l’advocat defensor, “ens demostra que aquest error és invencible”, perquè els dos policies “van fer el que sincerament creien correcte i el que era el seu deure”.
“Van actuar com se’ls havia ensenyat, i s’ha acreditat que van aplicar al peu de la lletra el que els havien ensenyat. Estem error de sistema i d’una responsabilitat col·lectiva que no té lloc en dret penal i ells no podem assumir la responsabilitat”, ha assegurat la defensa que ha assegurat que tot plegat “no ha permès acreditar que hi hagués cap detenció ni voluntat d’humiliar i vexar, no s’ha acreditat cap abús de poder” i, en conseqüència, s’ha d’absoldre els dos policies, que salvant-se d’una condemna, salvarien també el lloc de treball. El proper 23 de setembre arribarà la solució a tot plegat. Com a mínim, en primera instància.