En el seu informe, la fiscalia ha subratllat que els fets s’emmarquen en un àmbit estrictament privat, fet que explica l’existència de versions contradictòries. En aquest sentit, ha remarcat que la versió de la dona ha estat constant en el temps, coherent i explicada a una pluralitat de persones sense contradiccions substancials.
L’acusació ha insistit que no existeix cap element que permeti inferir una voluntat de mentir per part de la víctima, atès que la relació amb l’acusat era descrita com a neutra i correcta abans dels fets. Així mateix, ha destacat la coherència entre el relat narrat i les proves aportades, especialment els enregistraments de vídeo i les converses de missatgeria instantània incorporades a la causa.
Un altre element clau ha estat el retard en la denúncia. Segons la fiscalia, aquest queda justificat per l’actitud posterior de la parella de la víctima, que hauria contribuït a un desemparament emocional i psicològic, situant-la en un context de por, vulnerabilitat i manca de credibilitat. Aquest context explicaria tant el retard a denunciar com l’afectació psicosocial posterior.
En conjunt, el Ministeri Fiscal ha considerat que existeixen més que suficients elements probatoris —una desena de testimonis, dos metges forenses i dos professionals dels serveis d’igualtat— per corroborar la fiabilitat del relat de la víctima. Per tot plegat, ha conclòs que queda acreditada la introducció d’un dit a la vagina i, per tant, la comissió d’un delicte major d’agressió sexual constitutiva de violació. La fiscalia ha mantingut la petició de nou anys de presó, amb l’ampliació de dotze anys de prohibició d’entrar en contacte amb la víctima i el pagament de les costes processals.
Per la seva banda, la defensa ha discrepat del relat de la fiscalia. Ha sostingut que als vídeos es pot apreciar una actitud insistent per part de la víctima i ha argumentat que tots els testimonis són de referència, no directes, i que només reprodueixen el que la dona els va explicar. El lletrat ha defensat que no és lògic que algú reconegui un delicte sabent que està sent enregistrat i ha apuntat que els vídeos podrien estar retallats, fet que, al seu entendre, en minva la fiabilitat.
La defensa també ha atribuït el seu estat psicoemocional a la reacció de la parella, posant en dubte que l’agressió sexual hagués tingut lloc. En aquest sentit, ha reclamat l’absolució total de l’acusat i la seva posada en llibertat immediata, atès el temps ja complert en presó preventiva.
El Ministeri Fiscal s’ha oposat a aquesta petició de llibertat, recordant que no ha estat degudament fonamentada i que continuen vigents els motius que van justificar la presó preventiva, especialment el risc d’evasió per la nacionalitat estrangera de l’acusat.
La sentència està prevista per al 13 de març, moment en què el Tribunal haurà de resoldre un cas marcat per relats oposats, però amb una acusació que considera plenament acreditada la responsabilitat penal de l’acusat.
Comentaris