Més judicis ràpids i impulsar acords de conformitat per desembussar la Batllia

Tant el Consell Superior, que proposa un ampli pla de xoc, com la fiscalia, reclamen ampliar els supòsits d’aplicació de l’ordenança penal per fer més àgil la Justícia, però el Govern ho emmarca en una reforma més àmplia del Codi de procediment penal

Els membres del Consell Superior de la Justícia en acabar l'acte d'aquest migdia.
Els membres del Consell Superior de la Justícia en acabar l'acte d'aquest migdia. Toni Solanelles

Poder fer més judicis ràpids i apostar per fórmules de conformitat. Aquests són dels mecanismes procedimentals que el Consell Superior de la Justícia (CSJ) i la fiscalia general defensen per poder contribuir a pal·liar l’embús que pateix la Batllia i, conseqüència, per frenar els retards amb què respon la Justícia. És obvi, també, que les dues institucions reclamen més mitjans, especialment humans, per fer front a un encallament que s’ha ja enquistat.

Tant el president de la cúpula judicial, Enric Casadevall, com el fiscal general, Alfons Alberca, han estat molt vehements en la demanda d’eines legals i mitjans materials. Les seves reivindicacions les han exposat davant el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i, especialment, com ha remarcat Alberca, davant el titular de Finances, Eric Jover. Tots quatre dirigents han coincidit en l’acte d’Obertura de l’Any Judicial que s’ha celebrat aquest migdia a la sala magna de la Seu de la Justícia.

Casadevall ha explicat que les mesures que es proposen suposarien un cost d’uns 700.000 euros, que segurament no caldria assumir en un sol exercici

Just abans de declarar l’any judicial obert, Casadevall, que ha seguit en el torn de discursos, el fiscal general, ha exposat les línies mestres del pla de xoc que s’ha treballat, ha explicat el president del poder judicial, amb tots els agents propis de l’administració de Justícia i que s’ha fet arribar al Govern. Casadevall ha explicat posteriorment que les demandes que es fan suposarien un cost d’uns 700.000 euros, que segurament no caldria assumir en un sol exercici. Rossell ha respost que “s’està analitzant”, que es vol veure fil per randa “les càrregues de treball” que el Consell Superior ha posat sobre la taula i que hi ha una part de “reflexió” abans d’acordar si s’activa un crèdit extraordinari per donar resposta a les demandes de la Justícia.

Tant Casadevall com Alberca han demanat més personal. A tots nivells. El màxim representant del ministeri públic ho ha centrat en la fiscalia, posant sobre la taula informes d’organismes internacionals que avalarien que a la fiscalia andorrana hi falten… fiscals. Però també ha admès el fiscal general que no es pot sobredimensionar l’administració amb personal. “No podem fer un creixement exponencial”, ha deixat clar, i d’aquí que ha reiterat en la demanda d’ampliar l’ús de certes figures procedimentals o de crear-ne de noves que estan plenament esteses en altres jurisdiccions.

CORRUPCIÓ ENTRE PRIVATS

Alfons Alberca, durant el seu parlament, ha advocat novament per la necessitat de tipificar la corrupció entre privats i adoptar altres mecanismes i convenis internacionals que organismes com el GRECO i el Moneyval estan reivindicant des de fa temps i respecte dels quals Andorra s’està quedant a la cua. En alguns casos, a Europa, com a únic país que no ha firmat determinats aspectes sobre comís de béns o qüestions similars.

El fiscal general ha reclamat “una reforma extensa del Codi de procediment penal” que ja sap que no es pot donar si no és a mitjà o llarg termini, encara que “determinades figures s’haurien d’introduir de forma immediata per evitar dilacions per no donar una resposta en el temps adequat”. Alberca, que ha recordat que en el darrer any judicial s’ha passat de set a divuit plenaris per debatre sobre compensacions econòmiques a justiciables que no havien gaudit d’un judici en un termini raonable, ha reclamat especialment fórmules de conformitat -és a dir, si al mig d’una instrucció, d’un judici, hi ha acord entre totes les parts, que es pugui resoldre el tema- i ampliar els supòsits de l’ordenança penal.

casadevall rossell jover suñe
Enric Casadevall es dirigeix a Josep Maria Rossell, Eric Jover i la síndica general, Roser Suñé. Toni Solanelles

És a dir, possibilitar que més delictes es puguin resoldre, si ho consideren les parts, a través d’un judici ràpid. Alberca ha explicat que durant el darrer any judicial es van proposar 1.012 ordenances penals de les quals el 95% van ser acceptades. Com que el mecanisme funciona, segons Alberca i segons Casadevall, aquest sistema es podria ampliar a delictes que estiguin penats amb condemnes que puguin arribar a un màxim de vuit anys. Hores d’ara aquesta fórmula es permet sols en els casos penats en quatre anys de presó o menys.

El president del Consell Superior ha donat suport a les demandes en aquesta matèria del fiscal i ha explicat també que des de la cúpula judicial es voldrien promoure altres canvis a la Llei qualificada de la Justícia. Enric Casadevall ha parlat del pla de xoc, que hauria de possibilitar que de forma temporal l’administració de Justícia tingui més personal, i també ha fet molt incís en les dues oficines judicials especialitzades, per a les quals ha demanat un canvi legal perquè per raó de matèria no hagin d’assumir elles els casos de droga.

PLA DE XOC… AMB EL MINISTERI

Casadevall, que ha lamentat la dificultat per poder cobrir places de secretaris judicials alhora que ha celebrat que secretaris interins han permès agilitar la feina de les Batllies civils, ha reclamat la inclusió de dues noves figures que necessitarien una cobertura legal que el Govern no veu gens clara: els assistents de Justícia, que vindrien a ser una mena de becaris, i els juristes assistents, que serien persones amb més experiència que donarien suport als batlles i als secretaris judicials.

Rossell refusa la idea de la cúpula judicial d’instaurar places d’assistent de Justícia o de jurista assistent. “La figura adient és la del secretari adjunt”, assegura el ministre

El ministre de Justícia ha afirmat que per la inclusió d’aquestes dues noves figures caldria una modificació legal que impediria que aquestes eines no estiguessin disponibles fins a la propera legislatura. Rossell ha estat clar: “La figura idònia és un secretari adjunt”, que es podria habilitar a partir d’una petita modificació legal, ha dit. El ministre també ha llançat un dard al Consell Superior quan ha indicat que si el Govern dota de les places i els recursos pressupostaris necessaris per poder contractar secretaris judicials i al final no se’n troben, s’ha de fer una anàlisi més àmplia.

Justícia, que està analitzant “les dades que se’ns han tramès” en el marc del pla de xoc, tampoc no veu molt clares segons quines demandes relacionades amb les Batllies especialitzades. En aquest sentit, Rossell ha explicat que més que fer segons quin increment de personal que afecti, per exemple, la policia, potser primer seria més adient posar en marxa “una altra Batllia especialitzada”. Amb tot, també s’ha avaluat les necessitats, que no ha dit, en matèria de policies que puguin assistir la Justícia.

CODI DE PROCEDIMENT PENAL

El ministre ha explicat que en el marc del treball que s’està fent de reforma integral del Codi de procediment penal s’ha calculat les necessitats que aquests canvis implicarien també a nivell policial. Rossell no ha volgut avançar res de res sobre el futur codi que es plantegi, ni tan sols si es dotaria la fiscalia de capacitats d’instrucció. El ministre ha avançat que s’està ultimant un avantprojecte de llei i que fins que aquest no es comparteixi amb els implicats no publicitarà cap dels elements que s’hi inclouen.

Sí que ha admès, per això, que els canvis urgents demanats pel fiscal general i que tenen el suport de la cúpula judicial en relació amb l’ampliació de les potestats de l’ordenança penal, o amb la inclusió de figures de conformitat, que Alberca ha recordat que els implicats poden acceptar o no, s’haurien d’emmarcar en aquesta reformulació del Codi de procediment penal. Per tant, ni de bon tros aquests mecanismes que la fiscalia reclama amb urgència s’activaran amb la rapidesa que el ministeri públic o el Consell Superior voldrien.

Comentaris (6)

Trending