“En cap moment detenim la senyora querellant; sempre vam fer el que marcaven els protocols”

El Tribunal de Corts jutja dos funcionaris de policia processats per uns delictes de detenció il·legal i de tracte degradant, i podrien arribar a perdre la feina si són condemnats tal i com pretén la fiscalia i l’acusació particular

Dos cotxes policials aquest matí en les immediacions de la Seu de la Justícia.

“En cap moment detenim la senyora querellant.” Per què? “Perquè no li llegim els drets com a persona detinguda ni l’emmanillem en cap moment.” Les dues respostes són de la funcionària de policia que juntament amb un company seu, tots dos en el seu moment integrants de l’àrea de seguretat ciutadana, van fer una intervenció el 10 de desembre del 2020 en un aparcament privat del carrer Callaueta d’Andorra la Vella que va acabar amb un enfrontament amb la propietària de l’immoble, que van acabar traslladant al despatx central policial per fer-li la diligència de contravenció penal per haver-los “faltat al respecte” i haver dificultat en tot moment la intervenció policial. 

L’interrogatori als dos processats ha estat molt similar i les respostes també, encara que un dels dos ha mostrat més templa alhora d’explicar-se i ha reconegut que els agents acaben tenint molt poca formació jurídica tot i que la formació inicial abans de començar formalment a exercir és prou adequada. Però que posteriorment no se’ls fa cap mena de reciclatge periòdic ni res similar. Els dos processats han deixat clar que van actuar seguint les instruccions i els protocols que hi havia en aquell moment.

Els protocols policials de ‘detenció’ a judici: dos agents es juguen la feina per un cas del 2020

Els dos funcionaris, juntament amb un tècnic de manteniment de la policia, havien acudit a l’esmentat aparcament amb una diligència d’un saig amb l’objectiu de segrestar i tancar un vehicle que estava estacionat en aquell aparcament. La propietària de l’aparcament va plantar cara als policies assegurant-los que l’haurien d’haver informat abans d’accedir a l’espai privat. Els policies li van recordar que només estaven fent la seva feina i complint amb el segrest d’un cotxe decretat per una saig. Hi va haver un estira-i-arronsa amb la dona, que estava acompanyada del seu marit i una tercera persona. I quan els dos agents ja marxaven, la dona va deixar anar un “sou uns maleducats”, segons la funcionària, que va encendre tota la guspira del cas que es jutja aquest dimarts i dimecres davant el Tribunal de Corts. 

Els dos policies estan processats per sengles delictes de detenció il·legal i tracte degradant. La fiscalia té previst demanar 20 mesos condicionals de presó i un any d’inhabilitació per a servei públic. L’acusació particular que promou la dona que va ser traslladada en pijama al despatx central de policia sol·licita en la seva qualificació provisional 22,5 mesos de presó condicional i 10,5 anys d’inhabilitació. Sia com vulgui, si els funcionaris són condemnats molt probablement hauran de deixar la feina perquè seran acomiadats del cos. 

Hi havia una circular del 2005 que recomanava dur al despatx les persones que haguessin comès una infracció equivalent a una falta per fer de manera més àgil i correcta, encara que també es podia fer sobre lloc. Però el costum era traslladar els infractors al despatx. De fet, arran de la causa que ara es jutja, el 2023, es va canviar el protocol

El primer dels funcionaris, una dona, en respondre al fiscal i a l’acusació particular, una dona, ha deixat clar en tot moment, tot i que les dues acusacions li buscaven les pessigolles, que “estàvem actuant sota el que ens havien ensenyat”. “No l’estàvem detenint si no traslladant-la al despatx central per fer dita diligència”, la de contravenció penal. En el moment dels fets, els dos funcionaris, força novells, estaven “seguint el protocol de seguretat i el protocol de contravencions penals”

De fet, hi havia una circular del 2005 que recomanava dur al despatx les persones que haguessin comès una infracció equivalent a una falta per fer de manera més àgil i correcta, encara que també es podia fer sobre lloc. Però el costum era traslladar els infractors al despatx. De fet, arran de la causa que ara es jutja, el 2023, es va canviar el protocol i es va deixar clar que per una contravenció no es trasllada ningú al despatx, malgrat que s’estableix una petita diferència entre persones residents a Andorra i ciutadans estrangers. 

“En tot moment vam fer el que marquen els protocols”, ha indicat el segon dels funcionaris processats. Els dos agents han remarcat que allò que al seu dia, per protocol, no ho consideraven una provació de llibertat, ara, des del 2023, amb les noves directrius donades, sí que ho és. Forçar algú a anar allí on no vol és una privació de llibertat, ha demanat l’acusació particular. I la primera de les processades en declarar ha deixat clar que “a data d’avui, sí; en aquell moment, per a nosaltres no”. I els dos processats han exposat quines eren, a parer seu, les diferències entre un delicte i una contravenció penal.

El segon dels processats ha concretat a preguntes de l’acusació particular de què es va acusar exactament la querellant: “Una desobediència lleu.” Perquè ja no és que fos el maleducats només. És que una intervenció de cinc o deu minuts es va allargar durant molta més estona per les contínues traves que haurien anat posant els propietaris de l’aparcament. I, a més a més, “ens tractava de mentiders”. Perquè el que és clar és que els dos funcionaris asseguren que fins que no se la van endur amb el cotxe, la querellant va estar interactuant amb ells. I de manera “altiva, amb molta supèrbia”

“Se’m va tractar com si fos un dels pitjors criminals d’Andorra, només van faltar les manilles”

Com havia dit anteriorment la seva companya, el segon dels processats ha explicat que malgrat ser conscient que a la diligència de la saig hi havia dades de tercers, va decidir mostrar-la a la dona i al seu marit perquè la situació “se n’estava anant de mare” amb expressions del tipus “l’aparcament és meu, els cotxes que hi ha aquí dins són meus”, i que li va mostrar la diligència amb l’objectiu de rebaixar la tensió. “Però lluny de calmar-se la situació va anar escalant”.

Quan li han demanat al segon dels processats si la querellant va plorar en algun moment -estat i circumstància que l’afectada assegura que sí que es va donar, de manera evident i durant moltes de les estones que va durar la intervenció-, el funcionari ha respost que “amb el comportament que va tenir dubto que plorés i es retragués de la seva actitud”. Després d’haver-se endut la dona cap al despatx -amb pijama i sabatilles- la gestió tot just va durar una quinzena de minuts. “En global la intervenció sí és molt llarga.” I malauradament per als dos funcionaris els pot acabar costant la feina