La dona, que va viure a Andorra i va tenir diversos comptes bancaris amb notables recursos financers, fet que va fer sospitar les autoritats i això va permetre que des del Principat s’aixequés una alerta que ha permès fer aflorar uns 200 milions d’euros suposadament de la màfia de Palerm -la detinguda havia estat casada amb un dels caps mafiosos de Campobello de Mazara- que haurien voltat per diverses jurisdiccions (Espanya, Gibraltar, Illes Caiman, Luxemburg, Suïssa, Mònaco i el Líban a banda d’Andorra), es va oposar a l’extradició que va sol·licitar un tribunal de la capital sicilians a través de l’ordre europea de detenció.
Un jutjat d’instrucció de l’Audiència nacional espanyola, que és el que havia de decidir en primera instància sobre la negativa de la detinguda de ser lliurada a Itàlia, va desestimar les pretensió de la ciutadana italiana. Al·legava diversos motius i de forma subsidiària deia que vist el seu arrelament a Espanya, si mai hagués de fer presó, la volia fer en territori. En primera instància es va cometre un error. Es va arribar a dir que la dona estava acusada de narcotràfic de droga i es va assegurar que no tenia cap arrelament a Espanya, amb la qual cosa s’entregava la detinguda sens cap detenció.
TRENTA ANYS DE MÀXIM
Però la sala penal de l’Audiència espanyola, que igualment lliura la detinguda, fa canvis notablement rellevants. D’entrada, fa una tibada d’orelles, a través d’una aute al qual ha tingut accés l’Altaveu, al tribunal de primera instància i li diu que ha errat. I que mai la dona ha estat acusada de narcotràfic si no de blanqueig de diners. Altra cosa és que es cregui que aquests diners eren producte del mercadeig de droga. La sala penal deixa constància, però, que l’ordre europea estava degudament feta i no hi ha cap vulneració de drets fonamentals. I es deixa clar que la dona, a Itàlia, es juga una presó de 30 anys com a màxim.
Mai la dona ha estat acusada de narcotràfic si no de blanqueig de diners. Altra cosa és que es cregui que aquests diners eren producte del mercadeig de droga
Com que existeix la necessària doble incriminació, l’Audiència considera que hi ha base per enviar la dona cap a Itàlia, i conclou que l’ordre de detenció europea dona prou elements per poder-se defensar. És a dir, perquè no s’incorri en indefensió. Tanmateix, es deixa clar que la dona ha estat sol·licitada no en virtut d’una condemna ja imposada si no per ingressar de forma preventiva a la presó, a Palerm, per tal de poder ampliar la instrucció del cas ‘Generació’, que a Andorra es va batejar com a ‘Gladys’.
I on hi ha els canvis més substancials és amb tot allò relacionat amb l’arrelament de la dona a Espanya. “La defensa identifica un escrit presentat el 28 de maig de 2026 acompanyat de setze documents i torna a aportar amb el recurs documentació relativa a la seva residència, domicili, activitat i vincles familiars a Espanya. A més, el mateix formulari italià consigna com a domicili conegut de la reclamada un habitatge situat a Marbella”, manté l’aute. “Les diligències d'auxili judicial es van practicar així mateix en aquest domicili i en altres ubicacions vinculades al seu entorn personal i econòmic.”
L’ARRELAMENT
“La documentació examinada permet considerar acreditat, amb l’abast propi d’aquest procediment, que la reclamada resideix de forma estable a Espanya i manté aquí vincles personals, familiars i econòmics suficients. L’arrelament no és una causa de denegació d’una ordre europea de detenció emesa per a l'exercici d’accions penals”, recorda la sala, però també recorda que “sí que resulta rellevant per aplicar l'article 55.2 de la Llei 23/2014, que permet supeditar el lliurament d’una persona resident a Espanya a la condició que sigui retornada per complir en aquest país la pena o mesura privativa de llibertat que pogués imposar l’Estat d’emissió”. I això és el que s’acaba acordant.
“Atesa l'estabilitat de la vostra residència i la finalitat d'afavorir el compliment de la pena a l’entorn social i familiar de la persona condemnada, cal condicionar el lliurament al fet que les autoritats italianes assumeixin la seva devolució a Espanya en cas de recaure sentència ferma que imposi una pena o mesura de seguretat privativa de llibertat”
El tribunal recorda que “la defensa ha sol·licitat expressament aquesta condició en nom de la reclamada, manifestant inequívocament la voluntat de tornar a Espanya per complir una eventual condemna”. “Atesa l'estabilitat de la vostra residència i la finalitat d'afavorir el compliment de la pena a l’entorn social i familiar de la persona condemnada, cal estimar el recurs en aquest extrem i condicionar-ne el lliurament que les autoritats italianes assumeixin la seva devolució a Espanya en cas de recaure sentència ferma que imposi una pena o mesura de seguretat privativa de llibertat.”
Mentrestant, també el fill de la dona, detingut com ella a Marbella i que, en principi, no va tenir vinculació prèvia amb Andorra, també es va oposar a l’extradició. En aquest cas, vistes les deficiències que presentava la resolució del jutjat d’instrucció que havia d’analitzar en primera instància la negativa de ser entregat a Itàlia, la sala ha resolt anul·lar aquella primera resolució i ordenar al tribunal que torni a emetre una decisió sense errors de forma i identificació i amb un raonament més justificat i acurat.