Els fets haurien tingut lloc en dues jornades diferents dels darrers dies del mes d’agost d’ara fa cinc anys, quan la víctima, un resident dominicà, va haver de ser intervingut d’urgència perquè li extirpessin l’apendicitis, que ja es gangrenava. Segons el relat de l’home, poques hores després que hagués acabat l’operació l’auxiliar d’infermeria li hauria fet uns tocaments per damunt dels llençols tot advertint “que gran que la tens”. Dos dies després, sempre segons el relat de la víctima que tant la fiscalia com la representació lletrada del SAAS avalen, s’hauria produït, suposadament, una fel·lació en tres fases. Presumptament, el sanitari entrava i sortia de l’habitació per controlar que no hi hagués ningú que volgués entrar a l’habitacle.
La fiscalia considera que els fets són constitutius de dos delictes diferents: un primer de tocament i un segon d'accés carnal continuat, perquè la fel·lació hauria estat feta per fases mentre el sanitari sortia de l'habitació a controlar que no venia ningú
Malgrat que el relat de la víctima, tal i com ha manifestat la defensa, pot semblar “pel·liculero”, també és cert que la versió de l’acusat, que manté que no va fer res del que s’ha indicat, ha estat presidida per certa confusió, més enllà de les llacunes que podrien ser producte del pas del temps. Cert és, però, que el 2011 el mateix auxiliar d’infermeria va ser suspès de sou i feina durant un mes com a conseqüència d’haver reconegut que havia trucat un pacient oferint-se a fer-li sexe oral. Quatre anys després s’hauria trobat amb el cas que ara es jutja i també hauria intercanviat el número de telèfon amb el pacient de l’apendicitis.
Durant la vista, han declarat fins a quatre companyes del processat de l’època que treballava en l’hospital. També ha testimoniat una companya del centre on presta serveis en l’actualitat. Totes cinc han destacat el tracte empàtic i proper de l’acusat, “sempre disposat a ajudar”. Cadascuna a la seva manera han defensat la professionalitat de l’home i s’han referit sempre als fets pel que havien sentit o per comentaris. No hi ha testimonis directes sobre el cas. Alguna de les sanitàries que han declarat han mostrat la seva sorpresa perquè la víctima no denunciés d’immediat la situació, tot i que poc després de l’episodi de la fel·lació hi va haver una notable revolada a l’hospital.
Contra el criteri pisquiàtric, del ministeri públic o el SAAS, la defensa de l'acusat considera que el relat de la víctima és "de fantasia" i una "creació paranoide" que no pot constituir cap element de prova que acrediti l'existència dels fets
En algun cas, s’ha referit un suposat comportament conflictiu de la víctima, que té una minusvàlua molt lleu reconeguda i que pateix un trastorn afectiu per la seva complicada infantesa. Alhora, com el mateix afectat ha explicat, es va haver de tractar ja a Andorra per la seva addicció a l’alcohol i encara avui, amb problemes físics en un maluc, es medica per una depressió ja prèvia als fets enjudiciats i que la fiscalia que són constitutius de dos delictes majors diferenciats: l’episodi del tocament i el d’accés carnal continuat sense consentiment de la víctima que, a més, en estar convalescent d’una operació estava en clara inferioritat.
La suposada víctima s’ha mostrat contundent sobre la veracitat dels fets. Una altra cosa és la repercussió que avui encara tingui allò. Els pèrits psiquiàtrics han donat total credibilitat a la seva explicació i han afirmat que pot ser normal que la denúncia no es fes efectiva just després del primer tocament per la situació de bloqueig que patia l’home. Menys contundent s’ha mostrat l’acusat tot i negar els fets. Ara, no ha acabat de quedar clar si hi va haver intercanvi de telèfons, si el va trucar, si no ho va fer…
“Mai no se m’hauria passat pel cap fer una cosa semblant”, ha afirmat el processant en el darrer torn de paraula, després d’haver explicat durant la vista que si al 2011 havia admès haver fet una trucada a un altre pacient oferint-se a fer-li sexe oral era per la pressió que sentia i la por a perdre la feina. Un treball que sí que va perdre quatre anys després per la denúncia relativa als fets avui jutjats. El SAAS el va acomiadar per raons causals i avui encara hi ha en curs una demanda de l’home contra l’hospital al·legant acomiadament improcedent.
Cinc companyes de professió, quatre de les quals treballaven amb ell quan va passar el cas, han destacat el bon fer del processat i han assegurat que només van saber del cas per rumors alhora que el comportament de la víctima els va sorprendre
La demanda laboral està aturada en espera que s’aclareixi la causa penal. D’aquí s’entén que al SAAS li convé que es declari culpable l’acusat i, en el cas que s’absolgui el processat, ha demanat la representació lletrada de l’hospital, que es reconegui que hi va haver un comportament indegut per part del llavors treballador del centre hospitalari. Per al SAAS, la versió del pacient té “versemblança” al contrari del “discurs” del sanitari, que està ben valorat al seu actual lloc de treball.
I si la fiscalia, el psiquiatra que actua per compte de la Justícia i l’hospital consideren del tot coherent la versió del pacient-víctima, la defensa al·lega que “no hi ha prova de càrrega” i que el relat de l’home afectat “no és coherent”. És, segons la defensa de l’acusat, “un relat de fantasia”. “Ni del relat de la suposada víctima ni de l’actitud de l’acusat es pot desprendre que els fets van existir”, ha mantingut la defensa, que ha parlat de “recreació paranoide” i de què “no hi ha proves ni elements” per condemnar, alhora que una de les testimonis que ha declarat, una amiga de fa dues dècades de la víctima que va ser qui va escriure la queixa a l’hospital a partir de les explicacions de l’afectat té un ànim “de protecció”.
Quatre anys abans del cas ara enjudiciat el mateix acusat ja va admetre haver trucat un altre malalt oferint-se, de manera obscena, a fer-li sexe oral
En fi, que la fiscalia considera culpable dels tocaments i la fel·lació l’acusat i demana 8 anys de presó a més a més de 8 anys d’inhabilitació com a auxiliar d’infermeria. En ser l’acusat andorrà no demana l’expulsió però sí que durant 10 anys no pugui entrar en contacte amb la víctima. També sol·licita 2.250 euros de compensació a la víctima pel dolor causat més 10.000 euros pels danys i perjudicis. Al SAAS ja li va bé que es condemni al seu extreballador, encara que no s’hi posa en la qualificació penal i ja assumeix haver de pagar la compensació a la víctima com a responsable civil subsidiari. Això sí, creu que només hi ha lloc al pagament dels 2.250 euros demanats pel ministeri públic.
La defensa reclama l’absolució del seu patrocinat i que no hagi d’abonar res de res. Si fos el cas que hagués de ser condemnat, sol·licita que la pena no passi de sis anys dels quals només dos de ferms i substituïbles per treballs en benefici de la comunitat més dos anys d’inhabilitació per la fel·lació més un any ferm més pels tocaments i quatre mesos d’inhabilitació. Creu que les indemnitzacions no haurien d’anar més enllà de 2.250 euros pel dolor i 3.000 pels danys morals i deixa a criteri del tribunal els anys que l’acusat no pugui entrar en contacte amb la víctima, que assegura que no havia vist mai abans de l’operació i tampoc ha tornat a veure després.
Comentaris (3)