La dona, de 48 anys, viu reclosa gairebé de forma permanent i sotmesa en un delicat estat de salut mental, entre altres coses perquè més enllà dels trastorns que ja patia abans dels fets, ara és conscient de tot plegat i, evidentment i malauradament, no aconsegueix gestionar-ho. A banda, també hauria patit altres dolences que la fan estar més o menys angoixada. Tot plegat va per molt llarg. Al seu dia es debatia una pena que anava entre els 20 anys o algun més o la pena permanent revisable.
Aquests tipus de delictes, a Espanya, s’han de jutjar sota la fórmula del jurat popular i, de moment, segons les fonts jurídiques consultades, no hi ha cap pressa a ‘activar’ el judici. Amb tot, però, fins que no hi hagi una pena ferma la dona no podrà demanar, si fos el cas -inicialment ho havia descartat, però més recentment ja no ho veia com una mala opció segons les mateixes fonts-, el seu trasllat a Andorra per complir la condemna que li escaigui. En principi serà una pena ordinària, sense que tinguin els seus trastorns una incidència significativa en la condemna que se li acabi imposant.