En primera instància, la Batllia va denegar a la dona l’accés a la Justícia gratuïta no pas perquè la sol·licitant no reuneixi els requisits necessaris sinó perquè, a parer de la secció civil de l’esmentat tribunal, “la querella que desitja interposar la demandant contra les fiscals adjuntes no ho seria per a la persecució de delictes perseguibles a instància de part sinó que en el seu cas per a infraccions de caràcter públic”. Per la sala civil del Superior diu que això no és així i obliga la Batllia a analitzar el fons de la qüestió, és a dir, si la peticionària té dret a advocat d’ofici o no a raó de la seva situació econòmica.
La demandant creu que les acusadores públiques van vulnerar el dret a l’assistència lletrada en cas d’agressió sexual; que se li va impedir tenir accés a les diligències quan la normativa en relació al combat de la violència de gènere i domèstica contempla que s’ha de facilitar i, també, hi hauria una omissió del deure de perseguir delictes
El Tribunal Superior recorda que “en mèrits de les disposicions de l’article 78 apartat primer de la Llei qualificada de la Justícia, el cert és que és requereix de querella criminal a fi d’incoar un procediment de responsabilitat penal contra un batlle o magistrat, article també extrapolable als membres del ministeri fiscal”. I, per tant, en considerar que la querella sí que és necessària, imposa a la Batllia que decideixi, analitzant la situació de la peticionària, si s’escau que es beneficiï de la Justícia gratuïta o no.
La dona considera que durant el procés d’instrucció del seu cas, que continua obert a la Batllia després d’un primer intent d’arxiu que es va acabar revocant, les fiscals haurien vulnerat alguns dels seus drets en el marc de la investigació dels abusos denunciats i, en conseqüència, vol denunciar la situació viscuda amb les acusadores públiques, que al seu entendre haurien perjudicat l’aclariment dels fets.
En concret, la demandant i víctima dels presumptes abusos que haurien tingut lloc a Aixirivall el 12 de març del 2018, considera que se li va vulnerar el dret a l’assistència lletrada en cas d’agressió sexual; que se li va impedir tenir accés a les diligències quan la normativa en relació al combat de la violència de gènere i domèstica contempla que s’ha de facilitar i, també, hi hauria una omissió del deure de perseguir delictes.