Les defenses del ‘cas BPA’ posen en qüestió les investigacions de la policia andorrana

Els advocats fan admetre els agents que no van escoltar directament cap de les converses de la causa ‘Emperador’ incorporades a uns informes on també hi ha “generalitats” com a acusar tota Xina de ser un país amb fàbriques clandestines de falsificacions

Comentaris

El passadís on passen moltes estones de recés els implicats en el judici del 'cas BPA'.
El passadís on passen moltes estones de recés els implicats en el judici del 'cas BPA'. Toni Solanelles

Les defenses dels processats en la causa principal del ‘cas BPA’ han aprofitat el torn de preguntes als agents experts en delictes econòmics per posar en qüestió la investigació que la policia andorrana va fer de l’operativa al Principat de Rafael Pallardó. Al llarg de l’interrogatori, s’ha volgut remarcar que, en molts dels documents, es va agafar sense contrastar gaire la documentació facilitada des de la Policia Nacional espanyola o que en alguns informes hi ha asseveracions massa generalitzades, com ara la que apuntava que a Xina hi havia moltes fàbriques clandestines.

Un cop finalitzada, de forma abrupta per cert, la intervenció de les acusacions ha arribat el torn dels advocats de la defensa per demanar als policies que actuen com a pèrits. I al llarg de l’interrogatori -amb més d’algun moment de tensió tant amb el fiscal general, Alfons Alberca, com amb els efectius del cos d’ordre, que en algun moment han denegat alguna resposta tot assegurant que ja s’havia explicat els dies anteriors- han volgut posar en relleu diferents detalls de la documentació de la causa que evidenciarien, a l’entendre dels lletrats, deficiències importants en les investigacions i els informes que són la base de l’acusació.

Els agents de policia han reconegut que no han pogut escoltar senceres les converses interceptades via la causa Emperador que afecten els processats i que van agafar els resums: “hem de tenir fer en el que ens diuen els nostres homòlegs”

Un dels punts on s’ha posat el dit a la nafra són les converses interceptades per la policia espanyola en el marc del ‘cas Emperador’, entre altres a un gestor de BPA. Els advocats han posat en relleu que en tota la causa només hi ha una que es pugui escoltar amb el seu so original -la protagonitzada per aquest gestor i per la sòcia de l’actor de pel·lícules pornogràfiques Nacho Vidal-. Amb la resta, tot just hi ha les transcripcions fetes pel cos d’ordre del país veí del sud.

I aquí és on els advocats han fet reconèixer els policies andorrans que, a l’hora de fer els informes al Principat, mai van escoltar totalment els àudios de les dites converses. Tot just han pogut analitzar les transcripcions que els van facilitar els seus homòlegs de la Policia Nacional. Alguns lletrats han posat en relleu que no són pas “complets” i els agents han reconegut que “hem de tenir fer en el que ens diuen els nostres col·legues”.

Justament davant aquesta constatació, el gestor en qüestió ha volgut protagonitzar un acarament amb els policies per donar la seva versió de les diferents converses. I ha aprofitat per assegurar que, quan es va treballar amb Pallardó, “per mi era un comerciant, un majorista que importa mercaderia des de la Xina” i que “en cap cas estava marcat”. I ha recordat que aquesta és la versió que l’empresari va declarar en obrir el compte a BPA i en nombroses ocasions posteriorment al llarg del procés judicial, encara sense sentència ferma, que se segueix a Espanya.

Justament, un altre detall que han aprofitat els advocats per alertar de la poca consistència que, a parer seu, tenen els informes policials són les generalitats que es diuen sobre el país asiàtic. En un dels informes es diu obertament que allà hi ha moltes fàbriques clandestines on es falsifiquen productes. A preguntes d’un dels lletrats, els pèrits han acabat admetent que “no volíem dir que fos tota la Xina” i que s’havia fet servir una mena de tòpic com quan en el seu moment es parlava d’Andorra com a paradís fiscal i un lloc de contraban.

A altres preguntes, els agents no han pogut o sabut contestar, com ara si el banc aplicava les mesures reforçades de control que entenien necessàries als seus informes amb els clients vinculats a Pallardó o les que poguessin recomanar els estudis de risc de BPA. “Jo entenc que és la UIFAND qui els havia de demanar”, ha comentat un dels compareixents. També sobre la taula s’ha posat el tema dels intercanvis en efectius. Demanats sobre si sabien si era una pràctica exclusiva de BPA o que també fessin altres bancs del país, han admès que no podien respondre. Ells, han apuntat, es limitaven a investigar l’entitat intervinguda.

La participació dels policies experts en delictes econòmics, doncs, més enllà de relatar amb pèls i senyals com presumptament actuava la xarxa de Gao Ping a Espanya -cal recordar, cas encara sense cap resolució judicial ferma que doni per provats els delictes que se li atribueixen-, ha deixat encara més dubtes a l’aire. L’interrogatori arriba doncs a la seva recta final. Queda tot just un advocat per fer preguntes. En aquest cas, el de la persona que més pena es juga en el judici: l’ex CEO de BPA, Joan Pau Miquel. Tot queda ja, però, per aquest dijous.

Comentaris (5)

Trending