Els corresponsals que van intervenir en les transaccions a la Xina de Pallardó mai van posar traves

La fiscalia manté l’interès en relació amb la documentació de l’activitat de l’empresari l’activitat del qual centra la causa general del ‘cas BPA’ en l’interrogatori de Joan Pau Miquel

Rafael Pallardó en una imatge inclosa en un informe policial emmarcada en el 'cas Emperador'.
Rafael Pallardó en una imatge inclosa en un informe policial emmarcada en el 'cas Emperador'. arxiu

L’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel ha assegurat que l’entitat que dirigia mai no va rebre cap advertència ni se’ls va demanar cap informació complementària rellevant sobre l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó per part dels corresponsals bancaris que intervenien en les transferències de diners a la Xina. “I això era un indici extremadament favorable”, ha remarcat Miquel.

El bancari ha assegurat durant l’interrogatori al qual el sotmet la fiscalia en la segona jornada de la represa del judici de la causa general del ‘cas BPA’ que mai cap corresponsal va posar traves a cap de les 339 transaccions que es van fer entre el 2008 i el 2011. I ha explicat també que cada transferència es justificava amb l’albarà, la factura, o el document que acredités l’origen dels diners que es transferien cap a la Xina.

Una vista de la sala just abans de reprendre's el judici.

Relacionat

Miquel defensa el control i la diligència que BPA va fer de l’operativa de Pallardó

Joan Pau Miquel està responent a noves qüestions, sempre molt repetitives i a vegades sense cap mena de transcendència, d’Alfons Alberca. El fiscal general continua insistint en tots els processos que feia -o que no feia, segons el cas- BPA per controlar l’operativa de l’empresari valencià establert a Barcelona i l’activitat del qual centra en gran mesura la causa general del ‘cas BPA’, lligant-ho al ‘cas Emperador’ que va esclatar el 2012 a Espanya, quan BPA ja feia mesos que havia tallat l’operativa a Pallardó.

L’ex-CEO de BPA ha explicat que hi havia una diligència reforçada sobre l’operativa de l’empresari que movia grans quantitats de productes -marroquineria, bijuteria…- procedents de la Xina, que arribaven a Barcelona en grans contenidors. Miquel ha explicat que el comitè intern del banc que s’encarregava de vetllar per la prevenció del blanqueig no posava l’accent en quina era l’activitat comercial de Pallardó o de qualsevol altre client.

Però que sí que es requeria documentació que l’acredités. I que a mida que passava el temps era normal que s’anés sol·licitant més informació justificativa sense que això comportés cap dubte extrem en relació amb l’operativa del client. Les preguntes del fiscal, per exemple en relació amb un informe que es va demanar des de BPA a KPMG sobre Pallardó, han tret de polleguera molts dels processats.

Miquel ha explicat que elements com el fet que Pallardó havia estat presentat a l’entitat per un advocat del país o que aquest empresari tingués immobles al Pas de la Casa i fos habitual de l’esquí a l’hivern eren elements a tenir en compte alhora d’analitzar el client

Entre altres coses, Miquel ha explicat que elements com el fet que Pallardó havia estat presentat a l’entitat per un advocat del país o que aquest empresari tingués immobles al Pas de la Casa i fos habitual de l’esquí a l’hivern eren elements a tenir en compte alhora d’analitzar el client. Igual com era també transcendent el fet que abans de demanar treballar amb BPA ja hagués operat i fos client d’altres bancs del Principat.

L’ex-CEO de BPA ha insistit, a preguntes d’Alberca, que el fet de sol·licitar periòdicament informació sobre Pallardó no era perquè es pensés que Pallardó “no estava net”, segons l’expressió usada pel fiscal, sinó que s’anaven demanant informes o se sol·licitava al propi empresari més documentació per donar curs al que estableix la normativa en relació amb certes operatives per a les quals cal adoptar mesures de diligència reforçada.

A més, ha recordat Miquel, que ha insistit que el banc tenia establertes les mesures de control necessàries, que el fet que els corresponsals bancaris no fessin cap apunt rellevant en relació amb les transferències de Pallardó eren “un indici extremadament favorable” perquè en el cas contrari, en el cas que s’hagués rebut “una incidència per part d’un corresponsal” s’hagués obert “un dubte nou, de naturalesa nova, diversa”, que s’hauria hagut d’afrontar.

L’antic màxim executiu de BPA, que s’ha posat les mans al cap amb més d’una pregunta, ha demanat de forma retòrica al fiscal general que posés sobre la taula si s’havia contravingut alguna normativa, perquè sol·licitant documentació, informes, aclariments o el que fos el que es feia era complir amb les obligacions que el marc legal imposava a les entitats bancàries.



El ‘bluf’ de KPMG

Un dels molts frecs a frecs que hi està havent des de la represa aquest dimarts del judici per la causa general del ‘cas BPA’ entre el fiscal i el principal processat, l’ex-CEO de BPA Joan Pau Miquel, ha versat sobre un informe encomanat al seu dia per l’entitat bancària en relació amb la situació de Rafael Pallardó. En un moment donat, Alfons Alberca ha donat clarament la sensació que qüestionava el treball fet per KPMG o que donava a entendre que la consultora internacional havia escrit el que BPA volia. El fiscal s’ha referit a l’informe com un bluf. O així ho ha entès Miquel, que ha convidat Alberca ha fer pública la seva desqualificació vers la consultora. Entre el fiscal i sobretot el president de la sala, Enric Anglada, han mirat de parar el cop i matisar que el que feia el fiscal general era demanar si l’informe era un bluf o era real. En tot cas, que es lligava la feina de KPMG a un bluf ha quedat clar que s’ha fet.



 

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.