La representació lletrada de dues de les tres suposadament abusades posen de relleu, entre altres coses, que la sentència de la sala penal del Tribunal Superior, que és contra la que es recorre, ha comès errors en la valoració de la prova. I també posa de relleu, segons que ha pogut saber l’Altaveu, que es considera que s’ha vulnerat el principi del jutge predeterminat per la llei o que les decisions adoptades en el marc d’aquest cas evidencien una manca de tutela judicial efectiva.
La decisió del Superior és del tot contradictòria amb l’emesa prèviament pel Tribunal de Corts. I la sala penal, en una decisió de la qual va ser ponent la magistrada gironina Fàtima Ramírez, deixava clar que no havia de sobtar que les decisions fossin la nit i el dia perquè cap de les dues sales no havien pogut escoltar de forma directa, per exemple, les noies que suposadament van ser víctimes dels abusos. I davant els dubtes, el Superior aplica de manera estricta el principi de l’ ‘in dubio pro reo’.
És a dir, en cas de dubte, s’han de decidir en favor del reu. Justament, en el cas de les agressions sexuals, majoritàriament fins ara, quan s’acreditava que les víctimes mantenien una versió constant, se li donava una creença reforçada. No és pas així en aquesta ocasió, en què de manera oberta es diu que en cap cas la sentència manté que les víctimes mentissin. Però que potser la seva percepció no era del tot correcta i, per tant, el seu testimoni no seria fiable.
Una de les qüestions que el recurs d’empara també posaria de relleu a partir de qüestions més aviat fàctiques que no pas jurídiques és el fet de deixar clar que no hi ha cap lligam entre les noies. I, per tant, no es pot concloure que tres adolescents sense vincles entre elles arribessin a acusar el mateix jove, totes tres, no tinguin una explicació prou sòlida i fiable, que realment és el que es qüestiona.