Tot ve a tomb de les manifestacions, contundents, del president del Consell Superior, Josep Maria Rossell, que va assegurar que “l’andorranització de la Justícia ha estat mal entesa” i que tot i el recurs que considera inconstitucional la llei qualificada, es considera que donada la petitesa del país i el fet que hi hagi tants contactes interpersonals, es pot no mantenir la independència o, més fàcilment encara, algunes jurisdiccions com a mínim podrien quedar col·lapsades.
Escalé: “Tenim dues prioritats: fer créixer el talent andorrà i impartir justícia imparcial i de qualitat. La presència de persones estrangeres als estaments judicials és acceptable solament si serveix per reforçar aquests dos elements al mateix temps”
El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, ha assegurat que la seva formació “serà sensible i analitzarà qualsevol proposta que sigui convenient pel bon funcionament de la Justícia com a poder independent”. Tot obert i tot tancat alhora. És obvi que l’actual president de la cúpula judicial és de l’entorn demòcrata malgrat que formalment no pot tenir adscripció política. I el va escollir el síndic general, Carles Ensenyat, però ningú no amaga que també hi ha tòtems jurídics que tenen molt pes o molta capacitat de convicció, per dir-ho així.
Des de Concòrdia, el seu president parlamentari, Carni Escalé, manté que “tenim dues prioritats: fer créixer el talent andorrà i impartir justícia imparcial i de qualitat. La presència de persones estrangeres als estaments judicials és acceptable solament si serveix per reforçar aquests dos elements al mateix temps”. Hi afegeix que “hem de voler un jutge estranger si aquest aporta un coneixement que, de forma decidida i indubtable, no trobem al país. En aquest cas hem de saber poder transmetre aquest coneixement a les altres persones que treballen a la Justícia. Les persones de trajectòria brillant han de ser benvingudes a Andorra”.
Finalment, manté Escalé, “cal afegir que en un país petit com el nostre els conflictes d’interès són habituals. A això s’hi afegeix evidents interferències polítiques, que posen en dubte la independència judicial. Més enllà de jutges preparats i autònoms, necessitem més respecte per a la professió”. El president del Partit Socialdemòcrata (PS) i conseller general, Pere Baró, també defensa la professionalitat de tots els operadors judicials actuals i manté que “nosaltres defensem l’andorranització de tots els àmbits professionals, també el judicial”.
Baró: “Defensem l’andorranització de tots els àmbits professionals, també el judicial. Ara ve, en un país tant petit com el nostre, que no tots els magistrats siguin andorrans considerem que també és important per mantenir la imparcialitat”
A partir d’aquí, Baró explica que “en un país tant petit com el nostre, que no tots els magistrats siguin andorrans considerem que també és important per mantenir la imparcialitat”. El president socialdemòcrata indica que a Andorra “tots ens coneixem” encara que amb això “no vull dir que es vagi a favor d’uns o d’altres, Però per mantenir la imparcialitat i la independència cal que hi hagi gent de fora. Sí, un sistema judicial el més andorranitzat possible, però mantenint els drets de tothom. I creiem que això passa per mantenir una quota de juristes o bé espanyols o bé francesos”.
Finalment, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, manté que “coincidim amb la necessitat de reforçar-ne l’andorranització per garantir la plena sobirania institucional, però també entenem que la presència de magistrats estrangers ha de respondre a criteris de competència tècnica i d’equilibri, que ha d’aportar independència judicial i qualitat”. En aquest sentit, “hem de tenir un mix de magistrats d’Andorra i de fora i inspecció dels fiscals magistrats i batlles per evitar l’abús de poders… ja tenim exemple en la Justícia andorrana on membres del sistema judicial fan política en plena audiència”.
I anant una mica més enllà, la presidenta de la força parlamentària conservadora indica que “el nostre país encara té molt camí per recórrer per consolidar un sistema judicial just, transparent i plenament independent. La confiança dels ciutadans en la Justícia depèn de la seva imparcialitat i del fet que cap ingerència política pugui influir en el seu funcionament”. En aquest marc “és hora d’abordar reformes valentes que enforteixin la separació de poders, garanteixin un equilibri institucional real i consolidin un marc que situï la Justícia andorrana a l’alçada dels estàndards internacionals”.