La UIFAnd, com a organisme encarregat de vetllar pel compliment de la llei de prevenció del blanqueig, va obrir un expedient per la comissió de dues faltes molt greus i una de lleu contra aquest prestador de serveis, molt encarat a expatriacions. En concret, va sancionar l’incompliment previst en l’article 71.2 de la Llei 14/2017 quin fa referència a l’obligació derivada d’establir procediments de control intern adequats i suficients. I l’incompliment previst en l’article 71.10 de la Llei 14/2017 quin fa referència a l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual. També es va detectar que s’incomplia l’article 73 de la Llei 14/2017 quin fa referència a la formació continuada i periòdica del personal.
La consultora en qüestió hauria d’haver acudit als tribunals, si considerava que havia de discutir alguna cosa, com a molt tard l’1 de setembre següent. Però no ho va fer
Per tot plegat se li va imposar una multa única de 604.000 euros més una amonestació escrit que el juny de l’any passat el ministeri de Finances va confirmar, donant així per tancada la via administrativa. La consultora en qüestió hauria d’haver acudit als tribunals, si considerava que havia de discutir alguna cosa, com a molt tard l’1 de setembre següent. Però no ho va fer. En conseqüència, la sanció passava a ser ferma i definitiva. No hi va haver recurs en temps i forma. Però uns dies després, la gestora sancionada es va dirigir al ministeri de Finances per demanar la revisió de l’expedient.
Tot just una setmana després, el departament encapçalat per Ramon Lladós va enviar una carta a la consultora multada per recordar-li que la sanció era ferma i que no hi havia res a revisar. I que havent esgotat el termini de recurs, l’únic que procedia era abonar la sanció imposada. La gestoria es va agafar a aquesta carta com si fos una nova resolució i va intentar de recórrer-la, quan òbviament, i com han dit els tribunals, la missiva del ministre no era recurrible ni tampoc una nova decisió. Era només un recordatori: no revisarem res perquè el cas està tancat.
DECISIONS JUDICIALS
En efecte, la gestoria va recórrer contra la desestimació per carta de la revisió i la Batllia va desestimar, fins i tot, l’admissió del recurs. I ara la sala administrativa, si cal amb més contundència encara, torna a reconfirmar tot plegat. No hi ha marge per a cap recurs contra cap revisió. En el present cas, constitueix un fet incontrovertit que la Resolució del Govern de 25-06-2025, dictada en aplicació de l'article 74, apartats 1 i 3, de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, va imposar a l'entitat avui recurrent dues sancions molt greus i una de lleu per un import total de 604.000 euros”, recorda d’entrada la sala.
“La interessada no va impugnar aquesta resolució dins el termini legalment establert, de manera que va esdevenir ferma i consentida. Igualment no és discutit que la sol·licitud de revisió formulada per la interessada el 9-09-2025 tenia per objecte precisament aquell expedient sancionador i la resolució que el va posar fi. La interessada sosté, tanmateix, que la resposta del ministre de Finances de 16 de setembre del 2025, denegatòria d’aquella sol·licitud de revisió, constitueix un darrer acte administratiu autònom recaigut en el marc del mateix expedient sancionador i, com a tal, susceptible de recurs independent, atès que hauria implicat un examen de l’expedient i un pronunciament nou sobre el seu fons i la procedència de la seva revisió.”
Però com era de preveure, i més després de la decisió de la Batllia, “aquest tribunal no pot compartir però aquesta interpretació. Si bé és cert que la decisió ministerial denega formalment una sol·licitud de revisió, el seu contingut es limita a recordar que l’expedient sancionador havia quedat resolt, i que contra aquella resolució únicament eren possibles la seva execució, o la seva impugnació en termini. Així la decisió ministerial no conté, per tant, cap pronunciament nou sobre el fons de l'expedient sancionador”.
“De la lectura íntegra de l’escrit de recurs tampoc se’n pot inferir, ni tan sols implícitament, que els fets exposats encaixin en algun dels motius taxativament previstos a l’article 136, els quals tenen caràcter de numerus clausus i d’interpretació restrictiva, sense que sigui admissible una aplicació extensiva o analògica a supòsits no previstos per la norma”
Per tant, “la sol·licitud de revisió no era sinó un intent de revocar una resolució ja ferma i consentida al marge dels procediments legalment establerts a aquest efecte. La resposta ministerial, en tant que es limita a confirmar aquell acte”. I no hi cap cap recurs ni res de res. Perquè “l’admissió d'un recurs ordinari en aquestes circumstàncies equivaldria a permetre la revisió d'actes administratius ferms al marge dels mecanismes que la llei preveu taxativament a aquest efecte, la qual cosa no és admissible”. I tampoc no és “procedent reconduir la sol·licitud de revisió a l’empara del recurs extraordinari de revisió previst”. I la sala administrativa argumenta perquè així ho considera.
“D’una banda, perquè la interessada no invoca en cap moment -ni en la seva sol·licitud inicial ni en l’escrit de recurs ara examinat- aquest precepte, ni fa cap referència al règim jurídic singular i de caràcter excepcional que li és propi. I d'altra banda, perquè de la lectura íntegra de l’escrit de recurs tampoc se’n pot inferir, ni tan sols implícitament, que els fets exposats encaixin en algun dels motius taxativament previstos a l’article 136, els quals tenen caràcter de numerus clausus i d’interpretació restrictiva, sense que sigui admissible una aplicació extensiva o analògica a supòsits no previstos per la norma”.
“En definitiva, la manca d'invocació d’aquesta via extraordinària,unida a l’absència de qualsevol al·legació que permeti subsumir el cas en alguna de les seves causes taxades, porta a descartar que la sol·licitud de 09-09-2025 pugui ser qualificada com un recurs extraordinari de revisió, i confirma que es tracta, en realitat, i com ja s'ha dit d'un simple intent de reobertura d'un expedient sancionador ja ferm, al marge de qualsevol cobertura legal.” En conseqüència, desestima el recurs de la consultora i per si quedava algun bri de dubte, confirma per segona o tercera vegada la sanció imposada.