L’afectada, de nacionalitat nord-americana, havia obert el compte el 2014, a la llavors BPA. Els fets ara jutjats, però, daten del 2017, quan els diners ja estaven a Vall Banc. Llavors, el gestor que el portava va rebre via el correu de la dona diferents ordres de transferència. I en va arribar a fer quatre: una de 62.000 lliures esterlines, una altra de 85.000 euros, una de tercera de 280.000 i una darrera de 10.000.
“Hem de considerar que la conducta del gestor bancari no va gaudir de la diligència deguda per assegurar-se de la identitat de la persona que li ordenava les transferències realitzades havent estat la seva negligència en la valoració i gestió de les ordres rebudes la causant del perjudici patit per la clienta”, remarca la resolució
El problema és que, en cap dels quatre casos -ni en el de dos intents anteriors que no van reeixir- qui havia ordenat aquestes operacions era la clienta. Li havien piratejat el compte. I eren els delinqüents els qui havien demanat que es transferissin els imports abans mencionats. La dona va intentar que el banc assumís les pèrdues, però aquest es va negar. Va tocar, doncs, recórrer a la via judicial.
El juny del 2018, la clienta va interposar una demanda contra el banc, procés judicial que, ara, ha culminat, ja com a part de Creand. En l’acció reclamava que l’entitat reposés la quantitat perduda, 437.000 euros, al seu compte. En primera instància, la Batllia va refusar la petició, però ara, l’afectada ha tingut més sort al Superior.
En la sentència que ara s’ha conegut, els magistrats contradiuen el que havia dictat la Batllia, que entenia que el gestor del banc havia tingut “una diligència adequada”. Es considera que aquest treballador “gaudia d’elements suficients per poder reaccionar front a les ordres de transferència que rebia, totes molt urgents i exageradament seguides en el temps”. A la vegada, hauria hagut d’advertir que “la quantitat transferida equivalia gairebé a la totalitat de l’import dipositat el compte i es dirigia a països molt diferents”.
S’entén que es van cometre diferents errors que van permetre que, finalment, es fessin les transferències sense prou control. I, de retruc, això va acabar perjudicant la clienta. Entre aquests, que no es busqués una forma més segura de donar les ordres que no fos el correu electrònic. “Per tots aquests elements hem de considerar que la conducta del gestor bancari no va gaudir de la diligència deguda per assegurar-se de la identitat de la persona que li ordenava les transferències realitzades havent estat la seva negligència en la valoració i gestió de les ordres rebudes la causant del perjudici patit per la clienta”, remarca la resolució. Així doncs, s’entén que “ha de respondre l’entitat per a la qual prestava els seus serveis”.
En aquest sentit, el Superior avisa que “la diligència exigible a l’entitat bancària és estricta”. I, per això, ha de “respondre fins i tot per culpa lleu, ja que és un professional del sector que, a més, cobra pels serveis que realitza”.
Amb aquests arguments, els magistrats revoquen la sentència de la Batllia. I, en canvi, condemna Creand a abonar els 437.000 euros transferits indegudament, “l’import de les transferències negligentment realitzades”. A això s’haurà de sumar els interessos que haurien generat en aquests vuit anys.