Just després de proclamar allò del vist per sentència, el president de sala del Tribunal de Corts que ha jutjat la causa, Enric Anglada, ha anunciat que després de donar-hi voltes, els tres magistrats han acordat que la resolució es dictarà el 31 d’octubre de l’any que ve, del 2024. Necessiten temps per treballar en la decisió, per argumentar-la, i per fer la feina compatible amb altres judicis i resolucions que han de dictar. Això no treu, ha deixat clar Anglada, que no es pugui acabar dictant la sentència abans. I abans també es podria decidir sobre l’aixecament de les mesures cautelars -embargaments econòmics especialment- que totes les defenses han demanat. La fiscalia s’hi oposa. L’acusació particular exercida pel Govern ho deixa a criteri del tribunal.
L’última jornada del judici ha estat protagonitzada per la part més d’argumentació tècnica jurídica de l’advocat que ha exercit la defensa de l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel. I per l’última paraula a la qual han tingut dret tots els processats però que només set dels acusats han decidit exercir. Alguns, com a última paraula estricta, d’altres, com a “dret al ‘pataleo’”, i encara qui l’ha usat com a una redeclaració per aclarir o matisar qüestions que han anat sorgint durant la vista. El tribunal, com ho ha estat durant aquests anys i ho han agraït totes les defenses i processats, ha tornat a ser flexible i ha deixat que tothom fes, dins d’un ordre, com volgués.
En les paraules finals, i també en un dels apunts que ha fet l’advocat defensor de Miquel, s’ha fet palès el malestar i la indignació de tots processats i els seus representants legals pel que consideren una “investigació prospectiva” que ha buscat culpar-los al preu que sigui. O com ha dit l’advocat defensor de l’exCEO del banc, per si de cas, la fiscalia i l’acusació particular han preparat el terreny perquè si mai es declara l’absolució dels processats es pugui dir que “no han aconseguit demostrar que els acusats són culpables, perquè de culpables ho són”.
LA DEFENSA
El defensor de Miquel ha finalitzat el seu informe de conclusions iniciat dilluns sintetitzant en una desena de punts els aspectes més jurídics de la causa al seu parer. Que si l’aplicació de la llei penal en el temps, que si aspectes del tipus en el delicte de blanqueig, la posició de garant, que si dol directe o dol eventual, que si l’associació il·lícita és o no és, en el moment dels fets, origen de blanqueig… Que si en una causa com aquesta no poden valdre només elements indiciaris per condemnar o si hi va haver coaccions o falsedat documental en la causa Emperador espanyola que entronca directament amb aquesta derivada del ‘cas BPA’, la que va servir per intervenir el banc.
La defensa de Miquel ha parlat dels intercanvis i les compensacions i ha desmentit que hagin passat 70 milions il·legals per BPA. En aquest sentit ha recordat que “la immensa majoria dels diners van servir per pagar mercaderia” i, en tot cas, “hi ha un frau fiscal”. També ha fet referència a la vigència o no, en el seu moment, dels comunicats tècnics dels organismes supervisors i, finalment, s’ha centrat en “la inquisició general en la fase d’instrucció”. I han estat aquestes paraules les que, cadascú a la seva manera, han reprès alguns dels processats en el torn d’última paraula.
“La investigació era contra la persona, contra els directius, contra els treballadors. Era una inquisició general contra BPA” partint d’una “idea preconcebuda de com són de dolents aquests delinqüents de la BPA”
Abans, és clar, el defensor de Joan Pau Miquel ha lamentat la prospecció, la inquisició general, persecució al banc, als seus directius, als seus treballadors. I ha recordat que “la causa relativa als diners ja existia”. I ha considerat “absurd que Pallardó, que suposadament blanquejava diners”, hagi estat considerat testimoni i ni tan sols hagi declarat en el marc de la vista. L’advocat ha lamentat la feina de les defenses per haver de “parar pilotes” sense saber d’on venien perquè ni se centraven els fets ni gairebé els delictes. I, a més a més, quan l’acusació ha començat a fer figa s’han “introduït nous fets”, en una maniobra “que no té nom”.
Ha fet, com han fet molts dels processats en la darrera paraula, un agraïment al tribunal perquè ha “parat els peus” en no poques ocasions de les acusacions. I ha deixat clar i rotundament dit que “la investigació era contra la persona, contra els directius, contra els treballadors. Era una inquisició general contra BPA” partint d’una “idea preconcebuda de com són de dolents aquests delinqüents de la BPA”. S’ha fet una “instrucció prospectiva tendent a confirmar el prejudici de culpabilitat”. I de “forma desastrosa” com aquell qui diu ni tan sols s’hauria intentat investigar el delicte origen.
L’advocat ha remarcat el patiment que han hagut de passar els processats, alguns dels quals ho han exposat obertament després, i ha reclamat a Govern i a l’administració de Justícia que en aquesta ocasió no es poden queixar de manca de mitjans perquè hi ha hagut “una banda organitzada d’investigadors” amb desenes de milions d’euros invertits per analitzar fins a l’ultim document del banc. O entrar “fins a la cuina i encara a l’any 2023 buscar per on et poden esquitxar” BPA i els seus treballadors.
S’hi han referit tant Joan Pau Miquel com el director general adjunt i responsable financer de l’entitat, que han celebrat que el fet que no s’hagin trobat elements incriminadors “em satisfà per la manera de treballar que teníem”, segons l’adjunt, i demostra que els procediments i els models establerts per lluitar contra el blanqueig de capitals estaven ben dissenyats i van ser efectius, ha indicat Joan Pau Miquel. Com altres, però, han recordat que l’error és humà i hi pot haver hagut errades. Però mai voluntarietat. I d’aquí que l’exCEO ha celebrat que ja d’entrada decaigués l’acusació que alguns gestors haurien pogut cobrar comissions per alimentar irregularitats.
ÚLTIMES PARAULES
Hi ha hagut paraules, les últimes dels set acusats que han volgut fer-ne ús, que han tingut un caràcter més tècnics o reivindicatiu. Com els qui han exposat els atacs soferts des de mitjans de comunicació, des de la fiscalia o des de la representació lletrada del Govern que inicialment havien finançat com a defensor-assessor que havien tingut a l’inici que esclatés el cas. Tots els processats que han parlat han mostrat la seva confiança que la Justícia i el tribunal puguin ser realment independents.
Miquel ha ressaltat, entre altres coses, “la dignitat i fortalesa dels meus companys a l’hora d’afrontar el judici, no ha sigut gens fàcil em reconec amb ells i em solidaritzo amb ells”
Però han dubtat amb el fet que fins i tot amb una absolució puguin refer les seves vides encara que sí que necessiten sortir indemnes a nivell de sentència per poder mirar de tornar a una certa normalitat. “Des del març del 2015 la meva vida es va destruir”, ha indicat un dels processats, que ha explicat que des de llavors “visc en efectiu”. “Estic forçat a veure en negre, que és d’allò de què s’ha parlat molt aquí”. Han remarcat, també, que “hem complert una pena i la seguirem complint durant molts anys. I, potser, pel que ens resta de les nostres vides”.
“Som persones normals, honrades i humanes. Hem estat uns treballadors que ens considerem un cap de turc en un afer complexe i incomprensible”. I per un afer polític han viscut “un acarnissament social, professional i de tota mena”. Hi ha hagut, s’ha dit, que ha triat tornar a repassar aspectes més tècnics, més de resposta pseudojurídica. De parlar de tergiversació i de mentida. D’acusacions “gratuïta” i de denunciar que “hi havia una causa que implicava ‘donar BPA’, i això explicaria perquè hem estat uns ‘apestats’ al país”. “Es pensaven que allò era la cova Alí Babà i els quaranta lladres i s’han trobat amb un fiasco”.
I Miquel, que s’ha emocionat parlant del seu advocat, del qual ha dit que segurament haurà vist tacada la seva immaculada trajectòria professional per haver-lo defensat, ha ressaltat, entre altres coses, “la dignitat i fortalesa dels meus companys a l’hora d’afrontar el judici, no ha sigut gens fàcil em reconec amb ells i em solidaritzo amb ells”. I ha conclòs amb una frase de Miguel de Cervantes en el Quixot. “Confia en el temps, que sol donar dolces sortides a moltes amargues dificultats”.
Comentaris (7)