Si anul·larà les sentències prèvies i les ordenarà fer de nou se sabrà en els propers mesos. De moment, el Constitucional sí que ha admès estudiar el cas després d’admetre el recurs d’empara promogut els propietaris del terreny. El que no ha atorgat l’Alt tribunal és la suspensió sol·licitada dels efectes de les sentències. Per tant, i fins i que no es digui el contrari, la decisió especialment de la sala administrativa del Tribunal Superior és ferma i executiva i la parcel·la sobre la qual rau la discussió continuarà sent sòl urbà no consolidat per decisió judicial.
Però la propietat de la parcel·la discuteix aquesta condició i, ara també, discuteix la licitud de les decisions adoptades pels tribunals ordinaris. D’aquí que hagi emès un recurs d’empara contra la sentència del 29 de setembre del 2025, dictada per la secció de contenciós-administratiu 2 de la Batllia, i, contra la sentència del 5 de març del 2026, dictada per la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret i en la legalitat i del dret a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
Els recurrents demanen al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la sentència dictada per la sala administrativa, que retrotregui les actuacions al moment anterior al seu pronunciament per tal que es dicti una altra resolució d’acord amb els arguments exposats en aquest recurs. Així mateix, en virtut de l’article 88 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, sol·licita que se suspenguin els efectes de la sentència impugnada. Aquesta darrera petició, però, ja s’ha dit, no ha estat acordada.
Ara, en un parell de mesos si es respecten els tempos habituals, el Constitucional s’hauria de referir a les sol·licituds principals, i que tenen a veure amb la vulneració de drets constitucionals i, per tant, si escau, a l’anul·lació de les sentències d’instància i l’ordenació que es dictin de nou. Evidentment, casa Xirro el que busca és que s’acabi declarant que el terreny que al seu dia es va mirar d’urbanitzar tímidament però pràcticament es va abandonar sí que es consideri consolidat, circumstància que ha negat la jurisdicció d’instància, justament, recordant les pericials que indiquen que la parcel·la no té cap servei instaurat i resta en abandó.