I si les familiars de la dona, que va ingressar el maig del 2018 per un període de quinze dies en el marc del programa ‘Respir’, han tornat a referir una certa mala atenció per part del centre sociosanitari i han deixat clar que el sol fet d’ingressar a la residència va comportar que “deixés de ser ella”, els professionals de la medicina, sense dir mai res dolent del seu col·lega acusat, sí han donat a entendre que la revisió de la dona, que tenia problemes de respiració i referia dolor costal, s’hauria d’haver afinat més. I que ordenar una radiografia no hauria estat gens malament.
Més encara quan finalment la família la va portar a Urgències, una placa d’RX va permetre veure que el temor que la dona tingués una fractura costal va acabar convertit en la confirmació de sis costelles trencades i alguna de desplaçada. I com ha fet evident un assessor mèdic del ministeri de Salut que va participar en la inspecció de Salita arran de les anomalies denunciades en el cas de la sobremedicació, aquesta situació havia de ser molt dolorosa, per molt que s’hagués sedat o mig sedat la dona.
L’INSPECTOR
El gestor mèdic que assessorava el ministeri i que va fer la inspecció que va acabar amb dues sancions econòmiques i diverses recomanacions ha estat clar amb les seves explicacions tot i assegurar que “en cap moment vaig parlar de mala praxi” i sí que la dona estava ja anteriorment sent medicada per una “artropatia a la columna dorsal”. I va ser “a partir de les caigudes que refereix dolor toràcic”. I és que el metge consultor no ha tingut cap dubte en deixar clar que en la història clínica de la dona en la seva estada de quinze dies a Salita “apareixen quatre caigudes, encara que no queda clar”.
El consultor en qüestió ha assegurat que “una radiografia hauria ajudat a veure” quines lesions hi havia i ha recordat el fet que “el doctor -acusat- ja va parlar d’una prova radiològica” que no es va acabar fent. Segons l’acusat, perquè la família s’hi va negar. Però la família diu que no és cert i no es va anotar enlloc la suposada negativa. Per al consultor mèdic, “com a metge vull creure que si m’explico bé la família no es negarà” a una prova que no és invasiva, tal com han recordat alguns dels altres facultatius que han declarat com a testimonis.
Un assessor mèdic del ministeri manté que amb una sola palpació de la pacient, s’hauria hagut de veure que la dona tenia costelles fracturades. I encara que un tractament pot ser analgèsia i repòs, “s’ha de vigilar que no hi hagi complicacions com les que hi va haver”
Aquest assessor mèdic del ministeri ha explicat que amb una sola palpació de la pacient, s’hauria hagut de veure que la dona tenia costelles fracturades. I encara que un tractament pot ser analgèsia i repòs, “s’ha de vigilar que no hi hagi complicacions com les que hi va haver”, amb dificultats respiratòries més severes i vessament pleural que el metge de Salita va acusar de ser conseqüència d’una caiguda fora del centre, fet que neguen els familiars i que no ha constat mai enlloc.
Un altre dels metges que han declarat, i que ha estat treballant com a extern a Salita, ha assegurat no recordar exactament el cas i també ha indicat que de tractament n’hi pot haver tants com metges “perquè cadascú té el seu llibret” mentre que el metge que va atendre a Urgències la dona quan la família la hi va portar seguint les instruccions d’una metge de capçalera de la confiança dels familiar ha assegurat que en l’estat que presentava “una radiografia de tòrax és el primer que s’ha de fer”.
De fet, va ser aquest metge qui va acabar diagnosticant que la dona tenia sis costelles fracturades i qui va cursar l’ingrés hospitalari. Aquest facultatiu ha deixat clar que “no sempre es fa una radiografia per una relliscada” i que “podria no ser necessària per l’estat clínic del pacient”, però que en el cas que els ha portat a tots ells davant el Tribunal de Corts, en aquest cas a declarar com a testimonis, “en el moment d’arribar jo penso que sí que calia, més enllà de les caigudes” que li van referir.
El metge també ha explicat que davant un trencament de costelles “moltes vegades” el que cal fer “és un tractament conservador i control del dolor”, que en certa manera és el que s’hauria fet. I “de vegades no demanem proves confirmatòries perquè no canviarà el maneig” del pacient. Per “criteris d’eficiència, de futilitat terapèutica o de comoditat per al pacient de vegades no fem” proves com una radiografia i el criteri també “pot ser vàlid”.
Just abans que el metge que va diagnosticar a Urgències el trencament de costelles declarés, ho ha fet la metgessa de família de la confiança de la família de la dona que no es trobava bé i ha explicat que només pel que li van dir per telèfon i veient que ella potser trigaria un parell d’hores a poder-se desplaçar al domicili, els va dir que “que no esperessin que jo anés a visitar-la si no qu acudissin a Urgències” per tal que es valorés el “procés pneumònic per si el tractament antibiòtic prescrit no era suficient i valorar una possible fractura”.
LES NÉTES
I si escoltant els metges -una infermera de Salita que també ha declarat pràcticament no recordava la pacient- ha semblat clar que alguna cosa no es va fer prou bé, la versió de les tres noies, nétes de la dona que havia ingressat a la residència en el marc del programa ‘Respir’, ha vingut a reforçar el testimoniatge dels tres fills -dues dones i un home- de l’afectada. I han ‘dibuixat’ el canvi que l’estada de la dona al centre sociosanitari per una causa de força major -la cuidadora tenia vacances i tots els familiars directes treballaven: “Es va notar el canvi considerablement en tot, des del dolor, a tot, no era ella, estava molt adormida” i també “es queixava de dolor”.
“Va canviar tot”, han anat dient cadascuna a la seva manera les tres netes, que han recordat que la seva àvia, a la qual van visitar força aquells dies d’ingrés a Salita, “no estava ben atesa però els primers dies estava bé de salut”. “A la segona setmana se la notava adormida, li queia el cap, estava sedada”. Fins aquell ingrés, “anar amb la meva àvia era divertit”. A partir de llavors tot va canviar i fins i tot la família es va haver de reorganitzar per atendre adequadament els padrins.