En fi, és el segon cop que es planteja la discussió. I en la primera ocasió, el Constitucional va resoldre en favor dels recurrents i va ordenar el Superior tornar a redactar la sentència. Però la sala no va canviar ni una coma. Tres anys de presó condicional per al principal acusat, que ara ja té 80 anys i a qui se l’investiga a Andorra des del 2004, i una multa que, sumant la imposada als tres condemnats, suposaria haver de desemborsar dos milions d’euros. Més l’embargament de les diferents unitats immobiliàries que estan, per dir-ho així, sota tutela de l’Estat des de fa més de dues dècades.
En la primera sentència en què el Constitucional va acollir les pretensions dels condemnats -l’home va estar empresonat al seu dia a Madrid en ser enxampat tornant a la capital espanyola en un vol procedent de Santiago de Xile carregat de cocaïna adherida al cos; just aquest fet, l’enxampada amb la droga comporta que els tribunals andorrans donin per fet que els diners invertits en adquirir immobles les dècades de 1980 i 1990 procedien del narcotràfic-, l’Alt tribunal feia una giragonsa per acabar ordenant al Superior que repetís la sentència.
I semblava indicar el Constitucional que la sala penal havia de valorar que no només es pot estar al fet que la penalitat sigui més beneficiosa en un codi que en l’altre. Perquè com sempre ha mantingut la defensa dels acusats i alhora ja, per ara, condemnats, amb la codificació del 1990, on qüestions com el blanqueig eren molt més complicades de ser punibles, segurament els fets que es jutgen no complirien tots els elements del tipus i, en conseqüència, caldria absoldre. Però en la sentència dictada a mitjan octubre, el Tribunal Superior va tornar a aferrar-se al Codi penal del 2005 i, en conseqüència, va dictar una resolució pràcticament idèntica.
Caldrà veure ara, amb l’admissió a tràmit per segon cop d’un nou recurs d’empara, i amb els matisos i precisions fetes pels recurrents atesa la sentència que es va dictar, quina posició adopta el Tribunal Constitucional i, en el cas que tornés a donar la raó als inicialment condemnats, si fa indicacions més clares a la sala penal del Superior en relació amb quin ha de ser el Codi penal d’aplicació, si el del 1990 o el del 2005, que al final, tenint en compte també les vistes celebrades fins ara, és una mica la clau de volta de tot plegat.