Van ser dos els funcionaris vinculats a aquell cas que va aixecar cert estupor fa uns tres lustres. Va ser notable el nombre de peces que a poc a poc i de forma discreta van anar furtant. Quan algú va reclamar algun vehicle que s’havia parcialment desmuntat va ser quan es va acabar descobrint tot. La via penal del cas es va resoldre més o menys en temps degut. Però la via administrativa continua encallada. I això que un dels afectats en aquell moment almenys ja està jubilat.
L’altre agent, que després del temps de sanció que se li va imposar es va reincorporar al servei de forma normal i fa anys que torna a treballar amb tota l’habitualitat del món, ha interposat recentment un recurs d’empara contra la inactivitat de la secció contenciosa-administrativa de la Batllia. Està fart de tenir una causa pendent. Que estigui ja a la recta final de la seva carrera professional i encara tingui un expedient en seu judicial sense que s’hagi aclarit. D’aquí que ha denunciat una presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable. La causa, s’ha dit ja, és del 2013. I el més calent és a l’aigüera.
El funcionari comunal no només reclama que es reconegui el seu dret a gaudir d’un judici de durada raonable si no que, a més a més, també exigeix que se l’indemnitzi pels perjudicis soferts per via de la responsabilitat patrimonial. Ara per ara, i sense efectes suspensius -de fet, ara mateix en el dia a dia a priori la causa no té efecte però a ningú li agrada tenir un dossier obert en seu judicial-, el Tribunal Constitucional ha admès estudiar el cas i molt probablement li donarà la raó a l’agent de circulació. Si hi haurà compensació econòmica més enllà del fet concret de la dilació és una altra cosa.
Comentaris (12)