En aquest cas seria un tercer, comprador aparentment de bona fe, el que hauria instat una demanda contra el promotor delegat, que és qui va fer tractes amb ell, i contra la societat propietària del terreny i dels immobles que s’hi van bastir a sobre, suposadament. Tot és presumpte perquè la ‘guerra’ que hi ha entre promotor primari i promotor delegat és aferrissada i amb dents i ungles. Per acabar-ho d’adobar, els contractes que al seu dia es van formalitzar, molts d’ells van situar el fur legal en cas de qualsevol discòrdia en jurisdicció espanyola.
Com ja ha anat explicant l’Altaveu, l’embolic és monumental. I a Espanya les accions judicials no són pas per la via civil. Ja s’ha tirat pel recte amb querelles creuades i altres accions. De fet, com que hi ha tot un seguit de causes penals obertes, la societat titular de la promoció ha demanat la prejudicialitat penal en les demandes civils instades a Andorra. I de moment, com a mínim un dels dos processos, està aturat. Suspès. En espera de si s’acull a dita prejudicialitat atès l’enfrontament legal que hi ha a Madrid.
DEMANDES
En el cas del Principat hi ha almenys una demanda d’un tercer, comprador de bona fe, que es dirigeix tant contra el promotor delegat com contra el propietari. En el fons hi ha que va avançar unes sumes de diners molt importants i quan ha volgut anar a escripturar un parell de locals a la planta baixa de la promoció i diverses places d’aparcament, no ho ha pogut fer. En aquest cas, el comprador va fer els tractes amb la propietat delegada. I quan era l’hora d’escripturar, la propietat primària va retirar els poders al delegat. I no s’ha pogut perfeccionar el procés de compra-venda. I els diners tampoc no queda clar qui els hauria acabant rebent.
Aquesta és una de les qüestions que s’ha d’intentar dilucidar. Mentrestant, l’impulsor de la demanda va demanar com a mesura cautelar que la Batllia fes una acció per evitar que els immobles sobre els quals ha fet una paga i senyal molt generosa no es puguin tornar a posar al mercat. La mesura acceptada per la Batllia ha estat que es faci una anotació preventiva als notaris informant-los de l’existència del plet. És a dir, si mai algú altre pretengués escripturar dits béns, els notaris haurien d’informar que les unitats immobiliàries estan subjectes a una pugna legal.
L’altra demanda enfronta el promotor delegat i el propietari. El primer ha demandat el segon. I com a mesura cautelar es demana que tot un seguit d’unitats immobiliàries que el delegat considera de la seva titularitat o, com a mínim, ascendència, no les pugui emprar la societat propietària per poder-les tornar a posar en el mercat. No hi ha decisió cautelar encara i el plet està suspès. Perquè, primer, cal aclarir com es resol la qüestió de la prejudicialitat penal. I si la batlle que porta el cas pretén esperar com es resol la pugna penal oberta als jutjats de plaça de Castilla a Madrid, amb acusacions d’estafa i altres qüestions tant o més greus. De fet, el muntant de tot plegat gira al tomb d’uns cinquanta milions d’euros, en gran part injectats en dues promocions immobiliàries al Tarter però, també, en una altra promoció aquest cas a Marbella.
En el fons de tot plegat hi ha, suposadament, una pugna legal aferrissada entre els inversors espanyols que són els propietaris del terreny i la urbanització i els seus tres assessors jurídics de capçalera, que consideren, en paraules planeres, que els haurien traït volent fer negoci amb qui és el promotor delegat. Les querelles per estafa i altres delictes, per una banda, o les accions legals relatives a difamacions i similars estan a l’ordre del dia. I va per llarg.