El contracte es va resoldre definitivament l’octubre del 2017. La decisió comportava la reclamació del cànon del 2% de la facturació bruta del negoci durant el període d’explotació, l’apoderament de la fiança i el requeriment de l’entrega de les claus de l’immoble en el termini de 24 hores. Segons que es recorda en la resolució ara dictada de manera ferma i definitiva, l’acord del comú es va basar en tres incompliments de les clàusules contractuals, relatives a la no aportació del certificat final d’obra, a la manca del certificat d’assegurança i al fet de no presentar l’informe trimestral sobre l’explotació de la concessió.
L’acord del comú es va basar en tres incompliments de les clàusules contractuals, relatives a la no aportació del certificat final d’obra, a la manca del certificat d’assegurança i al fet de no presentar l’informe trimestral sobre l’explotació de la concessió
L’adjudicatària va al·legar en essència que cap dels retrets fets per la corporació eren elements essencials del contracte entre les parts i, per tant, no n’hi havia per tant com per trencar l’acord. A més, reclamava percebre una indemnització corresponent a allò que considerava que hauria guanyat de poder seguir explotant l’aparcament tot el temps inicialment previst i demana que el comú fes front, abonés, el cost de les obres que havia realitzat a les instal·lacions públiques. Però segons la sentència ara dictada, ni tan sols això darrer l’empresa no hauria estat capaç d’acreditar degudament.
La sala repassa pas per pas els tres greuges que atribuïa la corporació a la concessionària. Per exemple, la manca d’un certificat final d’obra. L’adjudicatària només va presentar un certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió i això, vistos els requeriments i exigències del departament d’Indústria del Govern, “és només una part dels documents que eren necessaris, i en cap cas equival al certificat final d’obra que exigia el contracte”.
“L’absència d’aquest document constitueix sens dubte l’incompliment d’un requisit essencial del contracte, ja que és el que permet acreditar que les instal·lacions s’han realitzat en la deguda forma i que ofereixen les garanties de seguretat requerides per la normativa”, mantenen els magistrats. Si no hi havia obra finalitzada de forma degudament certificada, tampoc no es podia disposar d’una assegurança que cobrís tot el que havia de cobrir o que pogués donar efectiva cobertura a qualsevol anomalia, venen a dir també els magistrats.
En darrer terme, la no presentació dels informes trimestrals, “que eren preceptius segons l’article 3.7 del plec de clàusules administratives particulars”, constitueix un altre incompliment substancial, “encara que no tingui la mateixa rellevància que les anteriors, ja que a partir d’aquests informes s’havia de determinar el cànon de l’explotació que corresponia satisfer al concessionari, segons el pacte vuitè del contracte de 23 d’abril de 2015”, sentencia el tribunal.
“L’absència d’aquest document constitueix sens dubte l’incompliment d’un requisit essencial del contracte, ja que és el que permet acreditar que les instal·lacions s’han realitzat en la deguda forma”, diu un dels fonaments de la sentència
Davant tots els incompliments, es conclou que “la resolució del contracte resulta plenament ajustada a dret” i, per tant, “procedeix examinar la reclamació de les indemnitzacions que reclama la recurrent, corresponents a l’import de les obres efectuades i al lucre cessant pels beneficis futurs que ha deixat de percebre”. “Sobre aquesta darrera qüestió, resulta obvi que, un cop decretada vàlidament la resolució del contracte, el concessionari no ostentava cap dret a seguir explotant la instal·lació, de manera que resulta totalment improcedent la reclamació de qualsevol benefici futur que la recurrent hagués pogut obtenir en el cas que hagués continuat essent la titular de la concessió”, estableix la sala.
I, com s’ha dit, l’empresa no va ser capaç ni acreditar la realització de les obres el pagament de les quals reclamava. Sí que hauria aportat extractes bancaris i documents altres que suposadament evidenciaven transferència cap a empreses que teòricament havien realitzat treballs per a la concessionària, però que no tenen prou força, a tenor del criteri dels magistrats, com per acreditar res de ferm. Per tant, contracte extingit i ni un cèntim d’euro per a l’adjudicatària.
Una concessionària que va ‘denunciar’ que rere la resolució contractual hi havia interessos espuris del comú per poder disposar dels Pouets com a estació de sortida per a un giny fins al Pic del Carroi. Però el Superior manté sobre aquesta qüestió que el plec de bases en relació amb aquest projecte esmentat i que ara per ara ha resultat fallit, no es van publicar fins quatre anys després del trencament de la concessió de l’aparcament i, per tant, de cap manera s’hi pot establir un vincle directe. Tampoc, doncs, per aquest camí, aconsegueix res l’adjudicatària.