Per dir-ho planerament, Gibert era la persona que tenia Maria Cosan per sobre, a nivell jeràrquic, quan la qui seria després directora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), treballava com a consultora en un de les denominades ‘big four’. La declaració del soci de KPMG, expert d’ESADE i amb llarguíssima experiència com a auditor, havia estat sol·licitada per defensors dels processats. Com les que es van fer també durant la setmana passada, i que en tots els casos han servit per assegurar aparentment el funcionament del banc era correcte.
Gibert, en una declaració molt llarga que hauria de continuar encara aquest dimarts, ha exposat detalls dels treballs que va fer, dels seus records i percepcions, i també elements derivats de la seva experiència i perícia. Ha explicat, per exemple, que a nivell d’estats financers mai no es va posar cap salvetat a la feina que feia el banc. I quant a la prevenció del blanqueig, sí que es van anar fent algunes recomanacions.
L’auditor ha assegurat que “l’evolució era positiva” i que a partir de recomanacions i del propi convenciment del banc i els seus directius, l’estructura va anar canviant, va ser “diferent”, per anar-se adaptant a les propostes que es feien. En aquest sentit, Gibert ha deixat clar en alguns dels passatges de la seva declaració que BPA sempre mirava d’anar implementant les recomanacions de millora que se li feien.
Ell soci de KPMG també ha deixat clar que la seva tasca com a auditors externs no era validar la feina de l’auditoria interna. El que sí que es feia era repassar els informes que havien fet els propis auditors del banc i no sempre de manera complerta. “Llegim els informes d’auditoria interna per veure si hem de tenir en compte alguna cosa per a les proves d’auditoria” que es fan amb posterioritat seguint en aquest cas el que marcava l’INAF.
Comentaris (1)