El que passarà s’ha de veure. Encara que és evident que la notària i l’hereu de la joiera, qui va ser el seu home de confiança, encarregat de l’establiment, i que es va cuidar de la causant fins a la seva defunció, recorreran al Constitucional i com que, de sentit comú no els donarà la raó, tindran la porta oberta a Estrasburg. Però és que, a més, sent nul el darrer testament dictat per la joiera, s’hauria d’acudir a l’anterior, que teòricament beneficia els nebots i fills de nebots que han clamat contra les últimes voluntats de la dona. I el testament anterior també establia notària i marmessora en la mateixa persona. I si un no és vàlid, tampoc no ho hauria de ser l’altre. Però això ja és fer de tercera o quarta instància, que és el que ha vingut a fer, en certa manera el Constitucional, dictant la sentència notificada aquest divendres però sense posar-hi el punt final, que li ha tocat firmar al magistrat ponent i president del Tribunal Superior, Jaume Tor.
En fi, que el Superior ha hagut de canviar el sentit de la seva decisió després de la intervenció del Constitucional. I ha hagut d’estimar l’apel·lació feta per una part dels nebots i renebots de la causant i deixar sense efecte la sentència de la secció civil de la Batllia, que venia a dir que calia respectar la decisió última de la difunta, que va deixar tot un seguit de llegats entre els familiars però va fer hereu el seu home de confiança, que era l’encarregat de la joieria. I què és el que explica ara el Superior. Doncs exposa què defensava inicialment, què ha dit el Constitucional i, fent-se seu el criteri de l’Alt tribunal, dicta la resolució definitiva.
ELS ARGUMENTS PREVIS
“Consideràvem que, d’una banda, la Llei del Notariat no prohibia expressament que el notari autoritzant d’un testament sigui marmessor i que, d’altra part, la Llei de Successions admetia que el notari autoritzant podia ser marmessor, àrbitre o comptador partidor, sempre i quan no tingués cap mena d’interès en el negoci atorgat. En aquesta eventualitat i en atenció a una aplicació combinada d’ambdues normes i en base a una interpretació sistemàtica i teleològica, en base a la qual es pretenia assegurar imparcialitat i llibertat dispositiva, es concloïa que, en el cas concret, la marmessoria tenia funcions limitades i gratuïtes, sense interès econòmic ni influència sobre la testadora, descartant així la l’existència de cap conflicte d’interessos, ni infracció del deure d’abstenció”, recorda la sala civil sintetitzant el criteri emprat per donar per bo el testament inicialment.
Amb tot, “el Tribunal Constitucional motiva que aquesta interpretació contenia ‘falles lògiques’: primer, perquè la Llei 11/2017 era posterior i especial, i per tant entenia que prevalia sobre la Llei 46/2014; segon, perquè la seva redacció només permet explícitament que el notari autoritzi testaments on els seus parents siguin marmessors, no pas ell mateix”. Segueix explicant la sala civil respecte de la decisió del Constitucional en seu de recurs d’empara, que “la doctrina catalana citada per la sala no era aplicable, ja que la normativa espanyola (art. 139 del Reglament Notarial de 1944) sí permet als notaris ser marmessors, mentre que la legislació andorrana, al seu entendre ho excloïa”.
Encara insisteixen els magistrats del Superior en repassar una mica més la decisió del Constitucional i recorden que “destacava que les causes d’abstenció tenen per finalitat garantir la imparcialitat i la neutralitat del notari, i no evitar una captació de voluntat com en les inhabilitats successòries”. En aquesta eventualitat “entenia que confoníem ambdós fonaments en afirmar que el càrrec de marmessor particular no comprometia aquesta imparcialitat. A més, considera que la qualificació que es realitzava de la marmessoria resultava errònia entenent que segons la prova, el rol de la notària va ser actiu i retribuït, ja que va intervenir en la interpretació del testament, la realització d’inventaris, la venda de valors, el lliurament de llegats i la partició de béns. Aquest conjunt d’actes revela una ingerència directa en l’execució testamentària, incompatible amb el deure d’abstenció”.
EL RAONAMENT
Un cop “desautoritzada la interpretació combinada que aquest tribunal havia efectuat de la Llei del Notariat i de la Llei de successió per causa de mort, i atès que les actuacions objectives de la notària han estat qualificades com a actes d’interpretació activa de la voluntat de la causant -i no com a simples actes d’execució material-, aquesta sala resta vinculada pel que disposa l’article 95.1 de la Constitució, que imposa l’obligació d’acatar la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional”, recorden els magistrats, que hi afegeixen que “des d’aquesta premissa, la única conclusió jurídicament coherent amb la interpretació efectuada per l’alt tribunal condueix necessàriament a estimar la demanda”.
“Declarar que la notària va autoritzar el testament obert atorgat per la causant el 19 d’octubre del 2018 amb infracció de l’article 4.1.a) de la Llei 11/2017 del Notariat, que prohibeix expressament l’exercici de la funció notarial quan concorre un interès personal directe o indirecte o una relació de proximitat que comprometi la imparcialitat del fedatari públic”
I, en conseqüència, “a declarar que la notària va autoritzar el testament obert atorgat per la causant el 19 d’octubre del 2018 amb infracció de l’article 4.1.a) de la Llei 11/2017 del Notariat, que prohibeix expressament l’exercici de la funció notarial quan concorre un interès personal directe o indirecte o una relació de proximitat que comprometi la imparcialitat del fedatari públic”. A partir d’aquí, la sala avalua les conseqüències d’haver-se autoritzat un testament amb infracció de norma. “Pel que fa al règim jurídic derivat d’aquesta constatació, cal recórrer a les sancions previstes en la mateixa Llei del Notariat, que –també aquí com a norma especial i posterior- disciplina específicament les conseqüències de la infracció dels requisits legals”.
En virtut de l’article 49 d’aquesta llei, “l’instrument autoritzat amb vulneració d’una norma imperativa no pot tenir la consideració de document públic, atès que en definitiva manca un requisit essencial per a la seva validesa formal”. Per tant, “el testament controvertit no pot qualificar-se com a instrument públic, d’acord amb el que estableix l’article 45.1 de la mateixa llei”. “Aquesta privació de validesa formal impedeix reconèixer al document la naturalesa de testament notarial en qualsevol de les seves modalitats -obert o tancat- regulades a la secció segona, capítol primer, títol III de la Llei 46/2014 (articles 98 i següents)”.
I encara s’analitzen més qüestions, com la possibilitat de poder ‘transformar’ el testament atorgat sota infracció i no haver-lo d’anul·lar. Però “tal com sosté encertadament la direcció lletrada dels demandants, tampoc pot reconduir-se la seva validesa com a testament hològraf, ja que el document no compleix els requisits formals essencials previstos a l’article 106.2.a) de la Llei 46/2014: no fou redactat, datat ni signat de puny i lletra pel testador, sinó autoritzat per un notari, circumstància que exclou radicalment aquesta qualificació”. Així, “pretendre una conversió d’un testament obert invàlid en testament hològraf suposaria ignorar el caràcter tancat i excloent de les formes testamentàries, cadascuna de les quals respon a garanties pròpies i incompatibles entre si”.
LA DECISIÓ I ALGUNES CONSEQÜÈNCIES
En aquest context, “la solució normativa aplicable s’ha de trobar en l’article 110.2 de la Llei de successió per causa de mort, que declara nul el testament que no s’ajusta a cap de les formes reconegudes en l’article 96”. I tampoc no és possible que el testament en qüestió, manté la sala, pugui convertir-se “en codicil, ja que l’article 108.3 de la mateixa llei exigeix que els codicils s’atorguin amb les mateixes solemnitats externes que el testament, la qual cosa comporta que una escriptura notarial mancada de validesa formal tampoc pugui sostenir-se com a codicil vàlid”.
“El testament obert atorgat per la joiera és jurídicament nul, en tant que autoritzat per una notària que havia d’abstenir-se, i no pot produir efectes ni com a testament obert, ni tancat, ni hològraf, ni codicil, per manca absoluta de les formes legals exigides”
En definitiva, “el testament obert atorgat per la joiera és jurídicament nul, en tant que autoritzat per una notària que havia d’abstenir-se, i no pot produir efectes ni com a testament obert, ni tancat, ni hològraf, ni codicil, per manca absoluta de les formes legals exigides”. En conseqüència, s’estima el recurs d’apel·lació articulat, revocant la sentència dictada pel Tribunal de Batlles i en el seu lloc estimar la demanda formulada” per un grup de nebots i renebots de la causant, “declarant que la notària va autoritzar amb infracció de les disposicions de l’art. 4.1.a) de la Llei del Notariat, el testament obert sense que el mateix pugui tenir la consideració d’instrument públic, declarant-ne tanmateix la seva nul·litat”.
Anul·lat el testament, ara s’obre un nou capítol, com a mínim, amb l’hereu i la notària com a protagonistes per mirar de redreçar i fer valdre les últimes voluntats de la causant. I és que ja s’han adoptat moltes decisions relacionades amb amb aquelles voluntats i el testament ara suposadament anul·lat. I només rellegint la sentència del Tribunal Constitucional s’intueix que hi ha béns suculents. Interessants com a mínim. I hi havia qui abans d’hora s’havia fregat les mans i hi ha qui va obrir els ulls com taronges quan es va obrir el testament.
Deia el Constitucional: “Va comparèixer com a marmessora davant una notària espanyola en la seva qualitat de marmessora universal per procedir a lliurar un llegat que l’executora qualificava com a real, exposava el règim del risc i referia intents d’entrada al xalet, així com exposava les actes notarials per ella efectuades el 10 d’octubre i el 19 de novembre del 2018.”També “va ordenar la venda dels valors mobiliaris, accions, fons i divises del cabal hereditari i va fer elaborar xecs bancaris per lliurar als beneficiaris, així com va carregar a l’herència les despeses, entre d’altres, del lliurament del xalet a Cambrils i dels diferents llegats”. I finalment “va lliurar a l’hereu els béns inventariats, prèvia ampliació d’inventari, i de les rendes dels lloguers dels béns immobles, així com va elaborar les cartes relatives als oferiments dels llegats ordenats per la testadora”.