Moltes de les qüestions formulades per l’advocat Josep Anton Silvestre versen sobre els controls realitzats per BPA en relació amb diferents operatives, algunes vinculades al ‘cas Emperador’ i d’altres en relació amb altres casos que s’han incorporat també en la causa general. Silvestre va confrontant diversos elements. Per exemple, s’ha demanat si BPA, entenent com alguns dels seus gestors o directius, haurien traslladar diner en efectiu per la frontera. Miquel ha explicat que aquesta circumstància es tenia molt clara a BPA i que no consta que mai s’hagués fet.
Més encara, l’ex-CEO del banc intervingut el 2015 ha explicat que recordava l’emissió per part de l'INAF de dos comunicats, al 2005 i al 2010, suposadament arran de sengles incidents que s’havien detectat, i que mai no van tenir a veure amb BPA sinó que tindrien a veure amb altres entitats bancàries de la plaça que, ha assegurat, actualment no recorda quines eren però que sí que va saber en el seu moment de quines es tractava i en cap cas no va ser la que ell dirigia.
Miquel descarta que cap gestor de BPA transportés diners en efectiu, físicament, per la frontera, però sí que l’INAF va emetre comunicats tècnics per advertir de la situació arran d’incidents amb altres entitats
També han aparegut altres entitats bancàries del país en relació amb l’‘Operació Emperador’. En aquest sentit, s’ha posat de manifest que alguns dels clients que compartien, per exemple, Andbank i BPA, en el cas de la primera feien intercanvis d’efectiu amb Rafael Pallardó. Més encara, eren els clients d’Andbank els qui després que es beneficiessin d’un assentament d’ingrés ordenat per l’empresari que constitueix l’epicentre de l’acusació sobre BPA feien pagaments directes a la Xina.
El principal bancari de BPA ha explicat que arran de l’anàlisi del sumari espanyol del ‘cas BPA’, on també apareix un gestor de MoraBanc establert a Suïssa que manté contactes amb Pallardó, es veu com en el cas d’Andbank “no és pas a través d’un compte seu (de Pallardó) sinó via d’un compte d’un altre client” que es feien abonaments a la Xina. Aquest mecanisme no és el propi dels intercanvis sinó de les compensacions, que són més difícils de detectar i, també, que dificulten la traçabilitat.
Miquel ha insistit que Pallardó va intentar fer aquest sistema, que no deixa rastre o, en tot cas, que el dificulta, a través d’un consultor hispano-andorrà que també està processat a Espanya en el ‘cas Emperador’. Quan BPA va descobrir aquests intents de compensar, segons Miquel es va tallar de rel. En canvi, com a mínim Andbank hauria operat d’aquesta manera. No obstant, l’ex-CEO de BPA ha mostrat el seu convenciment que “les operacions que han transitat (per Andbank) són perfectament lícites” com ho serien, ha vingut a dir, sense cap mena de dubte les que va fer BPA.
El principal processat en el ‘cas BPA’ ha explicat que “desconec quin coneixement tenien les entitats (Andbank, MoraBanc…) que estaven participant en una activitat de compensació”, perquè no sempre és evident. En tot cas, aquest sistema no es va emprar a BPA perquè coneixent el risc que fossin maniobres de blanquejament es van aturar totes. “El nostre mecanisme de control era suficient i generava una traçabilitat explícita i està i ha estat a disposició de les autoritats”.
Comentaris (8)