El recurrent en empara davant el Constitucional va sortir del centre penitenciari aquest dimarts després que l’Alt tribunal notifiqués una sentència que no només considerava vulnerat el dret a la llibertat de l’implicat si no que li obre la porta a rebre una indemnització per haver estat indegudament empresonat. Com que la darrera desestimació a la petició de llibertat promoguda per la defensa del processat -exercida per l’advocat Joan Julià- va ser el 3 d’abril, en ser estimat el recurs d’empara se l’haurà d’indemnitzar com si fos aquell dia el primer que hagués pogut tornar a estar en llibertat. Encara que fos de manera provisional. Ara ho està amb el passaport retirat i l’obligació de presentar-se davant la Justícia sempre que se’l citi.
L’ara alliberat en trobar el TC desproporcionada la seva presó provisional, va ser detingut a mitjan octubre passat en una derivada de la denominada ‘Operació Llops’. En una acció coordinada que en aquesta derivada va afectar tres sospitosos de traficar amb droga, a l’ara alliberat se’l va aturar de bon matí pel mig del carrer, el 14 d’octubre, i se li van trobar al damunt tres embolcalls de cocaïna. Més tard, se li van localitzar dotze embolcalls més. Tots aparentment preparats per ser venuts. Una quinzena de grams de cocaïna.
Com un altre dels detinguts aquell dia, va ser processat i enviat a la presó. Van passar uns mesos i el març la defensa de l’empresonat va demanar la llibertat provisional de l’home en considerar que havien desaparegut els motius per mantenir-lo a la Comella. La Batllia instructora va desestimar la petició al·legant que es mantenir el risc de reiteració del delicte i, també, el d’obstrucció de la Justícia. Que la seva llibertat, vaja, podia afectar la investigació. La defensa del processat va recórrer contra aquella desestimació davant del Tribunal de Corts al·legant, entre altres coses, que estava indegudament motivada la decisió de la Batllia.
El Tribunal de Corts va deixar sense efecte el motiu de la reiteració delictiva per mantenir empresonat el detingut però, per contra, va continuar mantenint a la Comella el processat al·legant que el seu alliberament podria perjudicar la investigació. I aquí venia la clau de volta de tot plegat. S’evidenciava que potser l’implicat podia haver comès algun delicte més greu que aquells que se li havien atribuït formalment i que calia investigar més. Però no estava pas processat per aquesta nova sospita. Una sospita que podia acabar quedant en no res.
I és aquí on l’advocat Joan Julià va promoure el recurs d’empara al·legant que s’estava vulnerat el dret a una decisió fonamentada, a un procés degut i especialment, que s’estava truncant el dret a la llibertat. Perquè se’l mantenia a la presó, al seu client, amb raons que no venien al cas perquè no tenien a veure amb allò pel qual estava fins aquell moment privat de llibertat. I encara que posteriorment, efectivament, s’ha processat el detingut per un delicte de tràfic de droga comès en local d’oci per adults, el Constitucional estima que, certament, el manteniment de la presó provisional és desproporcionat.
RAONAMENT DEL CONSTITUCIONAL
En la sentència recentment dictada, el TC recorda que “la denegació de la llibertat del processat per part del Tribunal de Corts se sustenta exclusivament en el risc que aquest podria perjudicar el desenvolupament normal de la instrucció”. I hi afegeix que “en efecte, malgrat un redactat una mica confús del seu aute, ja que es fa referència alhora al tràfic de drogues tòxiques amb l’agreujant de fer-se en locals d’oci, l’òrgan d’apel·lació entenia” que realment es podia encaixar en aquest supòsit per mantenir-lo de manera cautelar a la presó. Però la defensa de l’empresonat va recordava que no estava pas processat, en aquell moment processal, per aquest motiu.
Per tant, el Constitucional, garant de la llibertat, entra a valorar si tot és desproporcionat o no. I exposa en els seus raonaments jurídics que “el primer dels motius que avança el Tribunal de Corts per justificar la presó provisional rau en l’existència d’una nova investigació judicial sobre uns altres fets delictius relacionats amb el tràfic de drogues tòxiques en locals d’oci”. Per al TC “aquest argument és clarament contrari” al que estableix el Codi de procediment penal, que fixa un nombre tancat de motius que permeten la privació de llibertat. “Per consegüent, aquest fonament no s’ajusta al criteri imperatiu de legalitat” que exigeix l’article que assegura el dret a la llibertat.
“El batlle instructor disposa d’una relació dels eventuals clients del processat (16 exactament segons l’expedient de la Batllia) a comptar del 29 de gener del 2025 i si resulta que no han estat escoltats en el moment de la sol·licitud de la llibertat (18 de març del mateix any), aquesta dilació no té per què perjudicar a la persona privada de llibertat”
El segon argument, recorda el Constitucional en la seva sentència, “consisteix en afirmar que la posada en llibertat de l’avui recurrent en empara podria perjudicar la instrucció i, en particular, la investigació sobre un presumpte delicte de tràfic de drogues tòxiques en locals d’oci (per a adults)”. “Però es dona el cas que el batlle instructor disposa d’una relació dels eventuals clients del processat (16 exactament segons l’expedient de la Batllia) a comptar del 29 de gener del 2025 i si resulta que no han estat escoltats en el moment de la sol·licitud de la llibertat (18 de març del mateix any), aquesta dilació no té per què perjudicar a la persona privada de llibertat”.
I és aquí quan el Constitucional manté que, “en cas contrari, s’arribaria a un resultat que atempta a la llibertat on la durada de la presó provisional quedaria supeditada al temps d’instrucció”. I encara afirma que “no s’albira en quina mesura la fi de la presó preventiva podria contribuir a entorpir la nova investigació. En afecte, quan el recurrent demana el seu alliberament, recorda l’Alt tribunal, és poc probable que hi hagi cap dels seus contactes que sàpiguen en quina situació es troba i, per tant, que s’hi juguen. És a dir, que els propis contactes han pogut fer o desfer sense que l’ara alliberat hi hagi tingut res a veure. “Per consegüent, aquest segon element no és ni suficient, ni pertinent, havent-se de concloure que la detenció no esdevenia necessària per assolir el resultat perseguit”.
I és així com es reconeix la vulneració del dret a la llibertat del detingut i se’n va ordenar el seu alliberament immediat -amb les mesures que es considerés escaients, i que van ser, principalment, la retirada del passaport- i alhora obre la porta a què sigui indemnitzat tenint en compte que la data fixada per al seu potencial alliberament hauria hagut de ser el 3 d’abril. Per tant, se l’haurà de compensar per cadascun dels dies de més que ha estat a la Comella. I sol ser a raó de 200 euros diaris més l’eventual salari que pogués percebre si hagués pogut treballar.
Comentaris (9)