Com que hi havia aquest problema -i ja hi va descriure en un comunicat tècnic qui al seu dia era director de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) ara AFA Carles Salvadó- es va haver de prohibir la captació de fons en jurisdiccions on els bancs andorrans no hi estiguessin autoritzats. Ha quedat clar, encara que hagi sigut de passada, que els anys on se situava l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó que ara es jutja com la clau de volta de la intervenció de BPA, qui més qui menys feia i desfeia com podia. Andorra era un paradís fiscal, una plaça ‘off shore’. Amb tot, també s’ha evidenciat que els experts tot sovint retreuen a BPA actuacions “amb una normativa que no correspon”, com ha reconegut García Quero en alguna ocasió durant la seva declaració aquest matí davant el Tribunal de Corts.
El jurista i Maria Cosan, que aquest dilluns havia declarat com a exauditora de KPMG, han coincidit en diverses coses. Com per exemple que la captació de fons a l’estranger estava prohibida o que l’operativa dels intercanvis en efectiu no eren coneguts per l’INAF. De fet, l’exdirectora s’ha fet explicar fil per randa com funcionaven per intentar-ho entendre i poder-s’hi referir. A Garcia Quero se li ha recordat que d’intercanvis d’efectiu n’havia fet a cabassos la gestora de capitals Valora -instrument que feia servir Andbank i Fibanc- que, havent estat intervinguda per l’INAF, de ben segur que hauria donat elements d’estudi al regulador financer.
A Garcia Quero se li ha recordat que d’intercanvis d’efectiu n’havia fet a cabassos la gestora de capitals Valora -instrument que feia servir Andbank i Fibanc- que, havent estat intervinguda per l’INAF, de ben segur que hauria donat elements d’estudi al regulador financer
Res de res, el jurista -que abans d’incorporar-se a l’INAF havia treballat a l’Agrícol després Andbank- ha assegurat que “no coneixíem aquesta operativa” però que, en tot cas, “no era una forma encoberta de transport físic de diners”. En canvi, sí que es tractaria d’anar a captar diners perquè “un ingrés sempre és una captació”. I segons Cosan, BPA mai no va informar d’aquest tipus de pràctiques quan ho hauria hagut de fer perquè podien tenir una afectació reputacional i calia que s’aportés qualsevol pràctica de risc. No només, ha vingut a dir l’exdirectora general de l’INAF, aquells elements que pogués demanar de forma explícita. I és que, ha explicat Cosan, no es podia demanar a BPA per alguna cosa concreta perquè “jo no sabia què tenia o què no tenia l’entitat”.
Tant García Quero com Cosan han coincidit en moltes coses, entre altres motius, de ben segur, perquè havien de contribuir a l’aval de la sanció administrativa que l’INAF ha imposat als accionistes i principals executius de BPA. L’exdirectora general no ha volgut parlar en excés de blanqueig atès que per al control d’aquesta qüestió ja hi ha específicament l’UIFAnd. Tot i això, Cosan ha deixat clar que també n’estaven al cas, com de la solvència, la liquiditat, els riscos o la reputació.
I si els dos integrants o exintegrants del regulador financer han coincidit novament en treure valor a les notes internes de les reunions que l’INAF mantenia amb auditors o representants de les entitats bancàries. Per a les defenses, són les actes de les reunions que el supervisor va negar que existissin. Garcia Quero ha assegurat que “ens han agafat pel títol -perquè el document s’anomenava acta- però no pel contingut”. I la perla del jurista de l’INAF ha vingut quan ha assegurat que qualsevol acte que un gestor d’un banc andorrà vulgui fer a l’estranger està prohibit. Ho ha deixat anar com si mai ningú hagués trencat un plat. Perquè, de fet, per temes com la captació de fons fora d’Andorra el regulador mai va obrir cap expedient sancionar.
Comentaris (7)