La víctima ha relatat davant el tribunal com, sense motiu aparent, un grup de noies se li va atansar. És cert que ambdues parts estan d’acord en el fet que no compartien cap mena d’amistat ni enemistat, però, com bé ha dit una de les implicades, “Andorra és molt petit i ens coneixem tots”. Aquesta declaració podria inferir alguna explicació d’aquesta baralla, però mai la coneixerem.
“Em van empenyer, em van tirar a terra i em van estirar els cabells”, ha declarat l’afectada, identificant les acusades com les persones que van iniciar l’atac. Segons el seu testimoni, la situació va escalar ràpidament fins a rebre cops de peu a la cara i a les espatlles, unes lesions que la van portar aquella mateixa nit a l’hospital amb ferides visibles al front i al nas. Una amiga de la víctima ha ratificat aquesta versió, assegurant que va presenciar com agredien la jove enmig d’una multitud de gent que s’hi va anar sumant.
Per la seva banda, les acusades s’han mantingut fermes respecte a la seva innocència. Han negat repetidament haver agredit la víctima, tot i que han admès que hi va haver una baralla a la sala. “Hi havia molta gent i tothom es va apropar”, han coincidit a assenyalar, situant-se com a testimonis presencials però no com a autores dels fets. El relat de la defensa s’ha recolzat en les contradiccions dels testimonis, molts de les quals han reconegut que avui dia “gairebé no recorden res” del que va passar fa més de mitja dècada.
És cert que ambdues parts estan d’acord en el fet que no compartien cap mena d’amistat ni enemistat, però, com bé ha dit una de les implicades, “Andorra és molt petit i ens coneixem tots”.
La declaració d’una tercera jove, qui ja va acceptar una condemna per admetre l’estirada de cabells inicial, ha volgut exculpar les altres dues processades situant-les fora de la rotllana de l’agressió. Aquest intent de desvinculació ha xocat amb la interpretació d’uns missatges de WhatsApp de l’endemà, on una de les noies demanava perdó, un gest que la Fiscalia interpreta com una assumpció de culpa i la defensa com una simple mostra de cordialitat.
La Fiscalia ha mantingut que l’agressió múltiple ha quedat acreditada. Considera que, malgrat l’estat d’embriaguesa de totes les implicades i el temps transcorregut, la identificació de les agressores és vàlida. Per aquest motiu, ha sol·licitat per a una de les acusades una mesura disciplinària de 6 caps de setmana de confinament domiciliari – atès que era menor d’edat la nit dels fets –, mentre que per a l’altra – ja major de 18 anys aquella nit – ha demanat 12 mesos de presó condicional amb una suspensió de la pena de quatre anys.
La defensa, per contra, ha sol·licitat l’absolució de les representades. Ha insistit que el relat de l’acusació està “ple d’incerteses” i que ningú ha pogut ubicar amb total seguretat les encausades clavant cops a la víctima. El tribunal haurà de determinar ara si el testimoni de la víctima i els missatges de l’endemà són prova suficient per trencar la presumpció d’innocència de les acusades. En un cas on el pas del temps ha desdibuixat els detalls i ha generat versions contradictòries sobre qui es trobava dins la rotllana, la sentència del proper 1 d’abril haurà d'esclarir si l'agressió respon a una autoria compartida o si les llacunes en la memòria dels testimonis impossibiliten una condemna sis anys més tard.
Comentaris