Aquesta darrera ja va aconseguir l’escó a partir de la candidatura territorial. El 2015, i essent gairebé una desconeguda, va assumir el repte de liderar la llista d’UP-DA conjuntament amb Carles Enseñat, que ja havia estat conseller general en la primera legislatura demòcrata. Martisella va substituir Xavier Montané, que malgrat que es manté en l’entorn de DA ara per ara no voldria tornar a sentir parlar de política, almenys en primera línia. En aquesta ocasió, el 2019, qui sembla que caurà de les llistes, almenys de llocs elegibles, és Enseñat, que després de més de dues legislatures a Casa de la Vall preferiria ara centrar-se en la seva activitat econòmica i empresarial.
Xavier Espot vol renovació i cares noves però, també, mantenir cares conegudes, gent amb certa experiència en la gestió pública, en l’activitat legislativa. i Martisella i Torres Falcó respondrien a aquest perfil alhora que es tracta de persones relativament joves, de la generació del candidat, més o menys. Torres Falcó també va concórrer a la cita electoral del 2015, però en aquella ocasió en la candidatura nacional i sabent, des de molt abans que se celebressin les eleccions, no només que seria ministre sinó que ostentaria la cartera d’Ordenament Territorial.
Si en els propers mesos s’acaba confirmant la parella Torres-Martisella per a la territorial encampadana -on UP-DA vol conservar un feu que podria caure en mans social-liberal en virtut del pacte parroquial entre PS i Liberals que té justament en Encamp un dels llocs amb més assentament-, és molt probable que això tanqui portes a l’actual ministre a tornar a la política comunal. I és que Jordi Torres era una de les opcions per intentar retenir el control del comú en els comicis del desembre de l’any que ve. Esther París tindria llavors tots els números per liderar la candidatura.