Espot reivindica la capacitat mediadora dels petits estats en fòrums multilaterals

La cimera de caps d’Estat i de Govern aprova una declaració conjunta “prou ambiciosa” i es confirma que la cita tindrà continuïtat per tal d’oferir-se ajuda mútua

Un instant de la reunió de caps d'Estat i de Govern. SFGA

La cooperació entre els petits estats i el paper rellevant que es considera que poden tenir en fòrums multilaterals han estat dues de les qüestions que s’han posat sobre la taula de la cimera de caps d’Estat i de Govern que s’ha celebrat aquest matí en el marc de l’inici dels Jocs dels Petits Estats. Si fins ara la cita anava acompanyada sempre d’una trobada de ministres d’Esports, des d’Andorra s’ha volgut “elevar una mica el nivell i intentar fer una cimera per parlar de coses que vagin més enllà de l’àmbit esportiu”. Tal com ja va fer en la presentació de la cimera, el cap de Govern, Xavier Espot, ha apuntat que malgrat les diferències entre països, “compartim uns valors comuns i ens podem ajudar”.

Els líders polítics de Mònaco, San Marino, Liechtenstein, Luxemburg, Xipre, Montenegro, Islàndia i Malta s’han reunit aquest dilluns al Principat per abordar el paper dels petits Estats d’Europa en l’escenari global. “Podem ser molt útils en els fòrums multilaterals per fer funcions de mediació, arbitratge, acostar posicions i ajudar-nos entre nosaltres”, ha destacat el cap de Govern, Xavier Espot, un cop finalitzada la trobada. En aquest sentit ha recordat que Liechtenstein, per exemple, va accedir a l’FMI després d’haver-ho fet Andorra “i una mica va fer-ho amb la nostra col·laboració i ajuda”, per tant, la voluntat de la cimera era poder trobar una manera que els dirigents de tots aquests països es poguessin veure d’una manera “més institucionalitzada i periòdica” per tal d’ajudar-se mútuament i “portar un missatge comú i fer passar la nostra veu en l’escenari global en aquests temps geopolítics complexes”.

 

Espot ha tornat a destacar, a més, que entre els nou Estats presents hi ha representades totes les fórmules de relació amb Europa, tant Estats membres, els que es volen mantenir com a Estats tercers, els que ja formen part de l’Espai Econòmic Europeu o els que busquen l’acord d’associació com Andorra i San Marino. Per tant, es considera positiu tenir “aquest diàleg estable i periòdic”.

La trobada s’ha tancat amb l’aprovació d’una declaració conjunta en que segons Espot “és prou ambiciosa” per ser una primera reunió i amb la confirmació que la iniciativa andorrana de fer aquesta trobada de caps d’Estat i de Govern tindrà continuïtat.

En la declaració es comparteix una visió comuna en relació amb la necessitat de reforçar la governança multilateral, la defensa del dret internacional, la promoció dels drets humans, i l’adopció de mesures conjuntes per fer front als reptes econòmics, socials, climàtics i tecnològics globals.

Igualment, s’ha destacat la importància de preservar el comerç obert i l’estat de dret, enfortir la diversificació de les relacions econòmiques i abordar els reptes globals en fòrums multilaterals amb una veu coordinada dels petits estats.

 

Els representants han coincidit a considerar la Unió Europea com un soci estratègic per impulsar el creixement sostenible i la innovació, i han reiterat la rellevància del Consell d’Europa com a espai per compartir valors democràtics, els drets humans i l’estat de dret. També han expressat satisfacció per la creació de la Comunitat Política Europea i la voluntat d’explorar formes d’aprofundir les relacions entre els seus membres, tenint en compte les seves especificitats nacionals.

Els mandataris dels vuit països presents avui a Andorra han acordat intensificar la coordinació entre els seus països dins de les organitzacions internacionals, així com impulsar els vincles bilaterals i promoure l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques.

En un moment de tensions geopolítiques com l’actual, els participants han volgut reiterar el compromís ferm amb la pau, el diàleg i el respecte del dret internacional, i han expressat la seva solidaritat amb el govern i el poble d’Ucraïna, i suport a totes les iniciatives diplomàtiques dirigides a assolir una resolució del conflicte, així com una pau justa i duradora.