Les pretensions dels reclusos, amb els seus desdejunis voluntaris, no acaben d’estar clares. I en moltes ocasions es tracta de crides d’atenció. O volen poder trucar més, o volen ser millor atesos o persegueixen que el batlle que instrueix la seva causa, per posar tres exemples, els rebin i acceleri la tramitació del cas en què es veuen immersos. En el cas de l’home empresonat de forma preventiva acusat de violar una jove en els lavabos d’un local d’oci nocturn d’Andorra la Vella és clar: ell es considera innocent de totes totes i no entén perquè ha d’estar reclòs.
En tot cas, quan un pres es declara en vaga de fam se’l situa en una cel·la vídeovigilada i amb absència de qualsevol element que els serveixi per dur a terme un comportament que pugui ser lesiu per a ells mateixos. Es tracta de tenir controlats aquests interns en tot moment i evitar possibles ensurt. Se’ls fa, a més, una revisió mèdica més accentuada i si escau no es dubta a traslladar-los a l’hospital perquè es facin les proves pertinents.
Tot plegat genera més feina als funcionaris i comporta una major tensió en la població reclusa -fins i tot afectant la tasca dels professionals del departament d’Institucions Penitenciàries. A vegades, per acabar-ho d’adobar, s’acaba produint un efecte crida. El clima intern es des de fa ja uns quants mesos força més esvalotat del que tradicionalment era a la Comella.