Malestar policial per la manca d’un lloc digne per fer escorcolls a detinguts al despatx del Pas

La sala on fins ara es feien els registres quan calia ha estat equipada amb una càmera de videovigilància que l’invalida per fer en aquell lloc segons quines pràctiques; a més, durant sis dies els aparells haurien estat aparentment en funcionament sense que es comuniqués a ningú

Una imatge d'arxiu de l'accés al despatx de policia al Pas de la Casa.
Una imatge d'arxiu de l'accés al despatx de policia al Pas de la Casa. ARXIU

Ja no són els aldarulls que tan sovint hi ha al Pas de la Casa ni tampoc l’afer dels torns, que encara cueja. Ara entre els funcionaris de policia que fan servei a la localitat fronterera el malestar es troba en les pròpies instal·lacions que el cos té a la població. La instal·lació d’uns equips de videovigilància i seguretat a l’interior del recinte han deixat sense lloc on fer els escorcolls als detinguts. Alhora la posada en marxa d’aquests aparells de gravació es va dur a terme sense advertir-ho. I durant sis dies s’ha pogut estar enregistrant el que no hauria.

La situació que es viu comporta un doble punt de mala maror, segons que han explicat les fonts consultades. D’una banda, com que els llocs on es fan els escorcolls almenys ara per ara no poden estar subjectes a cap enregistrament atès que en algunes ocasions els detinguts s’han de despullar i cal garantir la seva privacitat, el fet que ara s’hi hagin instal·lat càmeres obliga a fer els exàmens corporals en espais tan recòndits i poc còmodes com el passadís o els lavabos.

El fet que s’hagin instal·lat càmeres en els espais fins ara habilitats per fer els escudriyaments obliga a fer els exàmens corporals en espais tan recòndits i poc còmodes com el passadís o els lavabos

La comissaria del Pas de la Casa, per dir-ho així, tenia fins ara -i de fet té- dos grans espais, dues grans sales. Una destinada al servei local pròpiament dit i l’altre que el fan servir quan s’escau els agents que es dirigeixen a la localitat a fer-hi patrulles i, alhora, quan era necessari, aquest segon espai també s’utilitzava com a punt d’escorcoll, amb les degudes garanties de seguretat i intimitat per la persona detinguda o controlada.

Els primers dies d’aquest mes s’hi haurien posat les càmeres sense que ningú advertís de la situació. Ni es va informar ni es va retolar les dependències com pertocava fins a sis dies més tard. I aquí ve el segon punt de malestar. Durant sis dies, eventualment, s’han pogut practicar escorcolls amb les càmeres en marxa. Enregistrant. Amb la vulneració de drets que això hauria suposat per a la persona arrestada i, alhora, induint l’agent o els agents intervinents a la comissió d’un presumpte delicte.

Hores d’ara, segons les fonts consultades, no consta que hi hagi ningú que durant aquells dies de presència d’una càmera no comunicada hagués estat escorcollat. Però no es pot descartar del tot. Sis després dels treballs realitzats per una empresa privada, es va comunicar la novetat i es van col·locar les indicacions pertinents. Des de llavors és quan cal fer els escorcolls on es pot. O, en algun cas s’ha fet ja, traslladar la persona controlada fins les dependències centrals a l’edifici de l’Obac per dur a terme la perquisició corporal.

Les fonts consultades han assegurat que la situació està causant malestar entre els funcionaris que fan serveis al Pas de la Casa. I que no s’acaba d’entendre l’obstinació de dos alts comandaments -l’inspector Ramon Torné i el director adjunt coordinador, Bruno Lasne- de tirar endavant certes decisions (també serien els responsables de la modificació dels torns) sense fer cap consulta prèvia ni escoltar els funcionaris implicats.

Comentaris (8)

Trending