Rossell ha assegurat que els protocols estan funcionant i que hi ha “molt bona relació” amb els cossos de seguretat veïns. De fet, i sense entrar en detalls, el titular ministerial ha assegurat que aquesta darrera setmana, que hi va haver una fugida que les associacions que tracten amb persones amb trastorns van considerar alarmant, es van fer els contactes pertinents i des de la policia es van dur a terme els acompanyaments que es va trobar escaient.
Ara bé, hi va haver novament el topall relatiu a l’edat i les qualificacions jurídiques establertes a Espanya. Habitualment, els menors que es fuguen del Principat, si ho fan sols o acompanyats d’altres menors o companys -diferent és un eventual segrest parental-, van cap a Espanya. Normalment per Barcelona o els seus entorns, on alguns d’ells plausiblement han estat internats amb centres de tractament terapèutic. Per molt que es comuniquin les fugides als cossos policials -i en el cas de Catalunya als mossos- si el menor que ha marxat té 16 anys o més, no s’activa cap cerca especial.
Només en el cas que el jove sigui localitzat, si consta com a tal, es pot retenir el menor i comunicar la seva aparició a aquell qui n’hagi denunciat la desaparició. Aquesta diferència de ritmes seria el gran inconvenient o la gran diferència entre els dos països. Però Rossell ha insistit -ho ha fet a preguntes de l’Altaveu durant l’acte de celebració del patró dels bombers- que els mecanismes de cooperació funcionen correctament.
Comentaris