Una de les darreres, sinó la darrera decisió adoptada per la direcció d’Institucions Penitenciàries en relació amb una plaça al centre de control (CECO) ha encès la metxa. En efecte, s’hauria triat per a la plaça en joc un funcionari que al seu torn és afiliat del Sindicat de Personal Penitenciari (SPP), el conegut popularment com el sindicat dels joves. Al mateix lloc de treball també hi optava un representant de l’SPA, el sindicat que avalava i impulsava el director adjunt destituït.
L’elecció s’hauria posat d’allò més malament entre els representants de l’SPA, que actualment són minoritaris però molt sorollosos alhora que reuneixen alguns funcionaris de forma experiència i anys a la casa. El sindicat ja hauria advertit que té intenció d’impugnar el nomenament i de fer tantes accions escaiguin fins a aconseguir-ho, en un capítol més d’un serial que no hi ha manera de resoldre en una institució on el clima laboral sempre ha estat de molt difícil gestionar.
L’organització sindical en qüestió denuncia, a més, que la persona escollida està de baixa. I que ho estava en el moment que es va obrir el procés de selecció i que, malgrat això, se’l va deixar presentar, es va admetre la seva candidatura i, a sobre, tot i estar de baixa -sempre segons les fonts esmentades- se l’hauria acabat escollint, situació que a parer del sindicat contravé la normativa vigent.
COMUNICACIÓ
Mentrestant, i des de fa ja uns quants dies, la mateixa empresa a la qual se li va encomanar l’estudi de clima laboral hauria estat treballant també en un pla de millora de la comunicació interna. Per poder promoure una millor fluïdesa de la informació a nivell institucional, segons les fonts, tècnics de l’esmentada empresa especialitzada en la gestió de recursos humans hauria estat fent enquestes personals i voluntàries per determinar quines accions es poden fer.
La necessitat de millorar els canals de comunicació hauria estat un dels elements que s’hauria extret del treball de clima laboral, més enllà de conduir, l’esmentat treball d’anàlisi interna, a la decisió de més calat que va ser, o així es va deixar entreveure, la de prescindir dels serveis en tan què director adjunt del que fins llavors era el número dos del centre penitenciari.