Concòrdia vol que qui vulgui treballar en seguretat privada tingui un nivell B1 o B2 de català

La formació també proposa que, quin no tingui acreditat aquest coneixement, disposi d’un termini d’un any per fer el curs necessari per aconseguir-ho, però que igualment se li doni provisionalment l’autorització

Un distintiu d'un vigilant de seguretat privada.
Un distintiu d'un vigilant de seguretat privada. arxiu

El grup parlamentari de Concòrdia vol que els professionals del país que es dediquin a tasques vinculades a la seguretat privada hagin d’acreditar un nivell mínim de català. B1 o B2, segons el cas. Això sí, també vol donar un temps a aquells que necessitin fer un curs per assolir aquesta exigència. Un any. A la vegada, es vol escurçar a només dos anys, i no pas cinc, el temps que han d’acreditar els aspirants sense haver estat de baixa mèdica o rebent tractament per problemes psicològics.

La formació ha presentat un total de dues esmenes a la modificació de la llei de seguretat privada que està a tràmit al Consell General. La primera, bàsicament, és per canviar l’exposició de motius a les peticions que es volen introduir en l’articulat mitjançant la segona proposta de modificació.

En aquesta, bàsicament es volen acotar els requisits que s’exigiran a aquelles persones que vulguin obtenir l’autorització per exercici a país professions vinculades a la seguretat privada. Per un costat, malgrat que el text inicial sí que reclamava un nivell mínim de català, els canvis de Concòrdia volen concretar-lo. Així, si es vol ser director de seguretat o detectiu privat, caldrà un B2. Per ser escorta o vigilant, el B1.

Per aquells aspirants que no el tinguin, es dona la possibilitat de comprometre’s a obtenir-lo. Per fer-ho, si s’aprova la proposta feta per la bancada liderada per Cerni Escalé, es donaria un termini d’un any.

Un segon canvi fa referència a un altre requisit. El projecte de llei enviat des del Govern al Consell General indicava que s’havia de demostrar que, en els darrers cinc anys, no s’havia estat de baixa o s’havia hagut de fer seguiment mèdic per culpa de problemes o trastorns psicològics. L’esmena redueix aquest termini a dos anys. Es considera que “si el tractament ha conclòs és perquè el professional mèdic ha determinat el bo estat del pacient” i que l’inicial era “excessiu”.

El tercer canvi afecta al requisit de “no haver estat declarat en situació de suspensió per l’administració general”. La llei original indicava a més que “aquest supòsit no es té en compte un cop transcorreguts tres anys des que les sancions van esdevenir fermes” i Concòrdia vol eliminar aquesta part, ja que entén que “la suspensió administrativa té un termini màxim de sis mesos segons la Llei de la funció pública”.

Comentaris (8)

Trending