La coalició governamental vol evitar de totes totes haver de decretar l’estat d’alarma

S’han encomanat diferents estudis al constitucionalista Enoc Alberti per veure com es poden encaixar algunes de les limitacions que es volen introduir en l’ordenament jurídic a través de la llei de seguretat pública i la de sanitat

El cap de Govern, Xavier Espot, prenent apunts aquest migdia durant l'acte sobre la UE.
El cap de Govern, Xavier Espot, prenent apunts aquest migdia durant l'acte sobre la UE. C. ESTEVE / SFGA

El Govern i els grups parlamentaris que li donen suport volen evitar haver d’aplicar l’estat d’alarma i d’emergència. Per això s’està elaborant un projecte de llei per modificar les lleis de seguretat pública i de sanitat i poder reforçar aspectes coercitius lligats a la pandèmia. Tot i la celeritat amb què es volia dur a terme la modificació legal per tal de poder ser més àgil i estricte en fer complir les mesures per evitar la propagació de la pandèmia hi ha diferents aspectes que ho estan retardant. Només una mica.

L’alentiment de la qüestió, però, va lligada substancialment als dubtes que plantegen algunes restriccions que es volen incloure a les dues lleis subjectes de modificació. Limitacions que segurament tindrien cabuda o serien factibles a partir de la decretació d’alarma però que es volen fer encabir en aquests altres dos textos legals per poder evitar l’aplicació del text que es va aprovar el març passat, una vegada va esclatar la crisi sanitària.

Tant el Partit Socialdemòcrata (PS) com Terceravia han posat el crit al cel advertint que hi ha qüestions que es volen incloure a la Llei de seguretat pública o a la de sanitat que topen frontalment amb els drets i les llibertats recollits i reconeguts àmpliament a la Constitució

Hi ha molts aspectes que generen dubtes. Tant el Partit Socialdemòcrata (PS) com Terceravia han posat el crit al cel advertint que hi ha qüestions que es volen incloure a la Llei de seguretat pública o a la de sanitat que topen frontalment amb els drets i les llibertats recollits i reconeguts àmpliament a la Constitució. Drets que es poden restringir via l’estat d’alarma, un estat que també imposa, però, unes limitacions a l’actuació del Govern que no hi són en el cas de les lleis diguem-ne ordinàries, tot i que la de seguretat pública és qualificada.

Justament, la de sanitat, que no és ni tan sols qualificada, encara genera més interrogants en alguns aspectes. Com per exemple, el plantejament que fa el text inicialment proposat pel Govern, el projecte de llei, que genèricament obria la via a fer obligatoris determinats tractaments de l’àmbit sanitari. En l’actual escenari de pandèmia, serien els cribratges, per exemple. Però qui diu que en uns anys no es pretén imposar una altra obligatorietat? Són aquests alguns dels detalls que encenen alarmes.

També és molt dubtós el fet de restringir via llei de seguretat pública el nombre de persones que es poden reunir. Aquesta qüestió podria topar frontalment amb el dret fonamental de reunió consagrat a la Constitució. Decretant l’estat d’alarma és una cosa. Sense voler-ho fer, com no ho vol fer el Govern, n’és una altra. I aquí és on s’estan demanant informes al jurista constitucionalista Enoc Alberti sobre l’encaix de tot plegat i els límits que imposa el text constitucional. Es busca dotar de majors garanties i limitar molt més qualsevol restricció que es vulgui incloure via reforma de les lleis sobre les quals s’està treballant en l’actualitat.

El líder de Terceravia, Josep Pintat, durant una intervenció al Consell General.

Relacionat

Terceravia alerta que els canvis legals per controlar la Covid poden vulnerar drets fonamentals

Per cert, que la Llei de seguretat pública està en plena fase de modificació per per una altra qüestió: per regular i imposar un major i millor control, per exemple, sobre els ‘botellons’. Els canvis ja pactats han de ser aprovats aquest dijous al Consell General. Una vegada aprovada la modificació legal, s’acabarà de perfilar el següent canvi, el que té a veure amb un major control en relació amb aspectes de l’índole sanitària.

Una de les moltes incongruències que aparentment pot presentar els canvis plantejats pel Govern, per exemple, és que via modificació de la Llei de seguretat pública es pretén establir una multa màxima de 20.000 euros en el cas, per exemple, de saltar-se un confinament individual dictat expressament. Resulta, en canvi, que la llei d’estats d’alarma i emergència fixa en 15.000 euros la multa màxima que s’inclou en aquest text.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.