Andorra tindrà per primer cop detectius i escortes reconeguts de manera oficial

Els grups parlamentaris de la majoria impulsen una llei per regular la seguretat privada i que donarà cobertura legal a un centre de formació que fa anys que vol muntar a Auvinyà un exmilitar francès amb capital andorrà

Eva López, Joan Carles Ramos i Raül Ferré durant la compareixença.
Eva López, Joan Carles Ramos i Raül Ferré durant la compareixença. LIBERALS

Andorra reconeixerà i regularà per primera vegada de forma oficial les professions de detectiu i escorta privat. Es farà a través de la llei de seguretat privada que impulsen els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern. El text, que va ser entrat a tràmit parlamentari la setmana passada en forma de proposició de llei, establirà diverses obligacions per als professionals i les empreses de seguretat. Caldrà que facin formacions per acreditar la preparació dels agents, hauran de tenir un director i una pòlissa d’assegurança per una cobertura mínima de 600.000 euros.

El text, que han presentat els consellers generals Joan Carles Ramos (demòcrata), Eva López (liberal) i Raül Ferré (ciutadà compromès), preveu una etapa transitòria de tres anys perquè les empreses actualment implantades al país es puguin adaptar. Alhora, la proposta actual de redactat fixa que la llei no entrarà en vigor fins al cap d’un any de ser publicada. Aquesta regulació, que deixarà fora de joc els obsolets decrets dels veguers de la dècada de 1980 o anteriors, donarà cobertura a una altra demanda: un centre de formació.

Com s’ha dit, la voluntat de la proposició de llei és exigir que per poder fer alguna activitat de seguretat privada calgui una formació que s’establirà via reglament. Aquesta formació es vol que es pugui fer al país. I, de fet, fa molts anys que un exmilitar francès mou cel i terra per poder muntar un centre al país. Concretament a Auvinyà. La societat que l’ha de de crear ja fa alguns anys que està creada però, almenys formalment, fins ara no pot operar. La normativa ara promoguda per la majoria parlamentària li donarà la cobertura legal. La societat té inversors de fora però també del Principat.

Pinzellades

Els tres parlamentaris han desgranat per sobre la proposició de llei, que neix, han reconegut, de la voluntat d’actualitzar l’obsolet marc normatiu vigent. Joan Carles Ramos ha deixat clar que no és que hi hagi més o menys delinqüència o que s’hagi notat més violència. Però que si el marc legal en vigor era en base a l’Andorra de “molt abans dels anys de la dècada de 1980, per sort o per desgràcia” el país ha canviat i “hi ha moltes necessitats de seguretat privada” davant “l’activitat social” que hi ha al país.

Ha recordat, per exemple, que hi ha persones d’alt nivell que resideixen al país o que hi estan de pas que demanden, per exemple, un servei d’escorta. Via la llei que s’impulsa, es regula aquesta figura, que segons han explicat els consellers, per norma no anirà armada però que per determinats serveis o davant segons quines persones, podrà obtenir autorització expressa i específica o bé del ministeri d’Interior o bé de la direcció de policia perquè es pugui actuar amb arma. De fet, pel que fa als vigilants de seguretat, no s’estableixen categories diferents i, per tant, tots hauran de disposar -sempre que passin les proves i controls pertinents- de permís d’arma (la tipologia d’arma caldrà fixar-la per reglament) encara que en funció de la tasca que tinguin encomanada la podran fer servir o no.

La proposició, justament, estableix també en gran mesura quan cal arma i quan no. I també regula, s’ha dit, la professió de detectiu, que en principi no ha de portar arma ni pot investigar fets que siguin perseguibles d’ofici. Més encara, si un detectiu, en el marc de la seva tasca de seguiment del que sigui, descobreix un delicte té l’obligació de posar-ho en coneixement de l’autoritat judicial o policial. De fet, aquestes autoritats seran les úniques, juntament amb el client del detectiu, que podran tenir accés a les indagacions que faci el detectiu, que ha de dur un registre de les tasques encomanades i, alhora, està subjecte a un secret professional.

En el cas de les infraccions molt greus, es pot arribar a imposar 120.000 euros de multa pecuniària i la retirada definitiva de l’autorització per operar. En el cas de les sancions greus, la multa econòmica plantejada és d’un màxim de 60.000 euros i la suspensió temporal del permís. I si es constata una infracció lleu, la resposta associada pot anar de l’amonestació a una multa de 3.000 euros

La proposició de llei és molt àmplia i regula molts aspectes tant en relació amb persones físiques com jurídiques que es dediquin a la seguretat privada, i estableix quina ha de ser la cooperació amb la policia. En aquest sentit, la normativa descarregarà de feina el cos uniformat en relació, per exemple, a l’assistència amb les alarmes. Ara poden operar al país empreses amb centrals a l’estranger que quan tenen algun avís alerten elles al seu torn el cos d’ordre. La regulació que s’haurà de tramitar al Consell General i que imposa l’obligació de formació als agents i titulació acadèmica als directors de seguretat que seran indispensables per a totes les empreses -que hauran de tenir una pòlissa d’assegurança per a una cobertura mínima de 600.000 euros- establirà que les centrals d’alarmes hagin d’estar ubicades al país i que la primera intervenció l’hagi d’assumir l’empresa que té contractat el servei.

López, Ramos i Ferré han coincidit a assenyalar que les empreses del sector amb les quals han consensuat el text “no veuen un problema” amb els terminis d’adaptació inicialment fixats al text. I que consideren “força favorables” i “una millora substancial” els nous requisits que estableix la normativa. Un marc legal que recull mesures provisionals i un capítol, és clar, d’infraccions i sancions. També els usuaris dels serveis poden arribar a ser sancionats, segons que han explicat els parlamentaris.

El conseller demòcrata ha exposat el catàleg de multes de màxims que estableix la proposició legislativa en funció de la gradació de les sancions. En el cas de les molt greus, es pot arribar a imposar 120.000 euros de multa pecuniària i la retirada definitiva de l’autorització per operar. En el cas de les sancions greus, la multa econòmica plantejada és d’un màxim de 60.000 euros i la suspensió temporal del permís. I si es constata una infracció lleu, la resposta associada pot anar de l’amonestació a una multa de 3.000 euros.

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.