L’anunci fet per la direcció de la institució als representants dels tres sindicats que coexisteixen a la presó, de facilitar dutxes d’aigua calenta a totes hores, permetre trucades a l’exterior cada dia de la setmana i posar en marxa el servei de televisió a les 8 del matí en lloc de fer-ho a les 10 hauria esvalotat els representants dels treballadors. De fet, el Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA), per una banda, i el Sindicat d’Institucions Penitenciàries (SIP) i el Sindicat de Personal Penitenciari (SPP), per l’altra, haurien enviat sengles missives a la ministra posant de relleu la incredulitat de la decisió unilateral de la direcció i la impossibilitat o inadequació de les mesures.
SIP i SPP consideren que l’increment de l’ansietat es deu a la “convivència” entre reclusos mentalment sans i d’altres que sofreixen patologies en matèria de salut mental. La manca d’un “enfocament diferenciat i un tractament especialitzat” acaben comportant un “clima desestabilitzant”
I davant l’advertència realitzada pels sindicats, segons les fonts consultades, Molné hauria frenat l’entrada en funcionament de les mesures i hauria citat els sindicats i la direcció la setmana vinent amb la idea de consensuar mesures possibilistes i que comportin un benefici general per a la població reclusa, partint del fet que segons els tècnics sanitaris hi ha un evident increment d’ansietat entre els interns. Però, també, que hi ha els recursos humans que hi ha i l’especialització de què disposen. I que no sempre es pot arribar a tot arreu.
De diferent manera, els sindicats han coincidit en lamentar la unilateralitat de la presa de decisió per part de la direcció i també les consideren inadequades per factors logístics i perquè no creuen que resolgui els problemes, ans el contrari, consideren que en alguns casos poden comportar més conflictivitat. En la missiva tramesa pel SIP i l’SPP a la ministra és lamenta que la decisió sigui “arbitrària” i que no hagi passat per la taula de treball tècnic, que és on ara la ministra pretén que es debati la situació. Els dos sindicats citats reclamen una “anàlisi detallada” que porti a l’adopció de “mesures adequades i factibles” i que siguin “eficaces, eficients i ajustades a les condicions de seguretat i operativitat”.
SIP i SPP fan una interessant lectura de la situació en l’escrit a la ministra exposant-li que l’increment de l’ansietat es deu a la “convivència” entre reclusos mentalment sans i d’altres que sofreixen patologies en matèria de salut mental. La manca d’un “enfocament diferenciat i un tractament especialitzat” acaben comportant, segons els dos sindicats esmentats, un “clima desestabilitzant” que s’hauria de resoldre amb l’establiment d’unitats específiques o espais diferenciats que no permetin la barreja d’interns amb problemàtiques molt diferenciades.
LES MESURES CONCRETES
Els tres sindicats, en les missives enviades a la ministra, analitzen cadascun a la seva manera, però de forma molt coincident, les mesures que es pretenien aplicar i que, ara per ara, s’han posposat. Així, per exemple, l’SPA es refereix a l’obligació que es pretenia imposar de permetre als reclusos trucar sempre que ho necessitessin al 177, la ‘línia verda’ o de ‘l’esperança’ per combatre idees suïcides. I s’indica que és una falta de respecte cap als professionals i, en tot cas, tot plegat “radica en la mala organització” d’aquelles que han de gestionar i donar suport psicològic, psiquiàtric i mèdic. I reclama més tallers ocupacionals, grups de teràpia i servei d’infermeria les 24 hores al centre.
Sobre posar més hores d’aigua calenta, per exemple -hi ha tres torns actualment instaurats- i que els presos es puguin dutxar en qualsevol moment, els sindicats venen a dir que més enllà del dispendi energètic i hidràulic que pot suposar, també pot causar problemes de convivència alhora que si els interns es poden dutxar a qualsevol hora, altres reclusos poden lamentar les molèsties que això comportaria i s’incrementaria també la conflictivitat.
Més o menys aquest és el mateix argument que s’empra per considerar que ampliar la franja de disponibilitat televisiva tampoc no solucionaria l’increment de neguit o angoixa detectat entre la població reclusa. Ben al contrari, l’augment de sonoritat -permetre engegar la tele a les 8 del matí en lloc de fer-ho a les 10 com passa ara- pot també comportar discussions entre els interns. I en això coincideixen tots els sindicats.
Com coincideixen, també, en les dificultats logístiques que comportaria el fet de permetre trucades tots els dies de la setmana a tots els interns de qualsevol mòdul. Indiquen els representants dels funcionaris de presons que això suposaria un major trànsit de reclusos per les dependències penitenciàries incrementant el risc de possibles falles de seguretat alhora que seria necessari un increment de personal. És així com es demana, ja d’entrada, que s’augmenti la dotació de personal mínim que hi ha d’haver a la Comella.
Comentaris (19)