La formació defensa que la intervenció de l’Estat ha d’estar limitada a situacions excepcionals que la justifiquin, com va ser el cas de la pandèmia de la Covid-19. Consideren que és “exagerat i inacceptable” intervenir en un sector concret sense que hi hagi una crisi que faci necessàries mesures d’aquest tipus. Asseguren que son conscients de la tensió que viu actualment el mercat de l’habitatge a Andorra. Tot i això, consideren que aplicar mesures que l’intervenen no significa solucionar el problema, més aviat el compliquen: “Pensem i estem d’acord que l’Estat ha de promoure i incentivar mesures que alleugereixen la tensió. Però això no vol dir que es converteixi en el principal promotor de béns immobles. La política de la improvisació, del legislar a cop de titular i del qui dia passa any empeny perjudica tots els ciutadans a curt, mig i llarg termini. No tot s’hi val per recollir uns quants m’agrada a les xarxes socials”, manifesten en un comunicat.
Com a alternativa, Virtus proposa que l’Administració central destini recursos possibles i assumibles a impulsar incentius que animin els propietaris a conservar els seus immobles i adaptar-los a les necessitats actuals, en lloc de vendre’ls. “Això és pensar a mig i llarg termini, amb l’objectiu de garantir que les propietats privades es conservin en el sí de les famílies que han invertit en origen, des del seu esforç personal i sense haver abusat mai de les noves oportunitats del mercat”, manifesten.
Proposa orientar els esforços i els recursos públics perquè, en el futur, almenys el 70% de la població resident habitual pugui viure en un habitatge de propietat, mentre que el lloguer representi el 30% restant
La formació rebutja la idea que la majoria dels propietaris exerceixin pressió sobre els seus llogaters i sosté que molts mantenen relacions contractuals de llarga durada: “la majoria tenen llogaters des de fa més de 20 anys i regeix una relació directa, des del respecte i la cordialitat”.
Consideren que amb les decisions que està prenent l’executiu s’està empobrint el país: “Avui dia aproximadament el 60% dels ciutadans d’Andorra viuen de lloguer mentre que el 40% restant ho fa en un habitatge de propietat”, exposen. Davant d’aquesta realitat, proposa orientar els esforços i els recursos públics perquè, en el futur, almenys el 70% de la població resident habitual pugui viure en un habitatge de propietat, mentre que el lloguer representi el 30% restant.
Finalment, Virtus s’oposa que un alt percentatge del parc immobiliari andorrà passi a mans de l’Estat, i que a més ho faci a uns preus que sovint entre diferents parròquies esdevenen més cars que els que ofereixen directament els privats: “Tot plegat comporta una càrrega creixen per a les arques públiques i converteix l’Institut Nacional de l’Habitatge en el màxim exponent d’un model que, lluny de resoldre el problema, acaba traslladant-ne el cost al conjunt de la ciutadania”, conclouen.








Comentaris