A través d’un comunicat, l’SHA expressa “el nostre suport incondicional a la parella que resideix a Prada Ramon i que, després d'un llarg procés judicial per defensar el dret a continuar a casa seva, espera una resposta al recurs de súplica presentat davant el Tribunal Constitucional”. En aquest sentit, es lamenta que el cas “planteja interrogants importants sobre la tutela judicial efectiva reconeguda a l'article 10 de la Constitució i sobre les garanties de les persones llogateres davant interpretacions restrictives de les lleis de protecció”.
Així, es recorda que, tal com ha explicat l’Altaveu, la voluntat del legislador era que les pròrrogues s’apliquessin de forma automàtica. “Existeix una clara desconnexió entre la voluntat legislativa que inspirava l'article 2 de la Llei 24/2023 i la interpretació aplicada pel Superior”, denuncien, tot preguntant-se “com és possible que [el tribunal] hagi exigit manifestar expressament la voluntat d'acollir-s'hi?”. Una situació que veuen “encara més greu” tenint en compte que, via canals oficials, Govern i Institut Nacional de l’Habitatge ja havien anunciat que el sistema s’aplicava de forma automàtica.
“No podem oblidar que aquestes interpretacions es produeixen en un context de profunda desigualtat de poder entre propietat i llogateres”, remarquen, tot posant en relleu que les conseqüències d’aquesta decisió “no són una qüestió merament tècnica: poden determinar que una persona perdi el seu habitatge”. A la vegada, s’indica que “confiem que el Tribunal Constitucional reconsideri la inadmissió del recurs d'empara i examini les qüestions constitucionals plantejades, perquè es puguin restablir les garanties que la parella considera vulnerades”, tot alertant que “seria profundament lamentable que s'esgotessin les vies internes sense una resposta satisfactòria a aquestes qüestions i que els afectats haguessin de plantejar-se acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg”.
Sobre el fet que la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol indiqués que aquesta circumstància no es repetirà amb la llei de descongelació de lloguers, l’SHA es demana “què passa amb les persones que ja han patit les conseqüències d'aquesta interpretació” i exigeix que “les institucions han d'assumir les seves responsabilitats, aclarir les garanties legals i donar resposta a les persones que ja es troben en risc de perdre casa seva”. En aquest sentit, deixen clar que “el dret a l’habitatge no pot dependre de la capacitat d’afrontar llargs processos judicials ni del coneixement de formalitats poc clares”.
Finalment, recorden que dijous vinent hi ha convocada un acte a la plaça de la Rotonda. En ell, “presentarem el model que el Sindicat fa anys que treballa i defensa per garantir un habitatge digne, assequible i estable, i debatrem les properes accions davant una Llei d'Expulsió Programada que continuem qüestionant”. Així, indiquen que “aquest cas ens recorda que els drets socials no es defensen només als tribunals o a les institucions. També es fa organitzant-nos col·lectivament i exigint responsabilitats”.