És clar que els rectors de l’òrgan, amb Joan-Marc Joval com a gerent al capdavant, justifiquen una cosa i l’altra. Però l’observació del Tribunal de Comptes inclosa en l’informe recentment enviat al Consell General relatiu a l’exercici 2019 no deixa lloc a cap dubte. L’ens encapçalat per Francesc Pons manté en el seu informe que “la fundació fou constituïda per contribuir a garantir l’organització del conjunt d’actes que el Principat d’Andorra ha d’organitzar en el marc de la Secretaria Pro Tempore de la Cimera Iberoamericana Andorra 2020”. I explica que “a efectes operatius, la fundació actua com un instrument de gestió del Govern i altres administracions públiques en l’execució de la comunicació, la gestió administrativa i pressupostària, la gestió operativa i el seguiment permanent de les tasques que corresponen a la Secretaria Tècnica de l’organització de la CIBA 2020, activitats que són finançades majoritàriament amb aportacions a càrrec del pressupost general de l’Estat”.
L’organisme recorda que la seva constitució va seguir el control de legalitat i explica en les al·legacions que sobre la contractació de personal es va seguir un reglament avalat per l’ens de fiscalització
Per tot plegat, i “atenent a l’anteriorment exposat, entenem que la figura jurídica de fundació privada no és l’adequada a les funcions i finalitats preteses, havent-se de dur a terme mitjançant un instrument de gestió, la naturalesa jurídica del qual fos el propi per a la gestió de serveis i activitats públiques”. L’observació del Tribunal de Comptes, doncs, és més que clara. I Joval el que es limita a fer en el marc de les al·legacions presentades és deixar clar que la constitució de la fundació va seguir tots els controls de legalitat. Però en cap cas discuteix l’observació de l’ens de fiscalització.
Sí que discuteixen en canvi els rectors de la fundació el retret del Tribunal de Comptes en relació amb la contractació de personal. L’ens adverteix que “la fundació en l’exercici 2019 ha realitzat diferents contractacions de personal, i amb independència del que disposa el seu reglament de contractació, cal entendre que la fundació està subjecta a allò que preveu l’article 41 d), de la Llei de fundacions, en el qual es preveu que han de sotmetre la contractació als principis de publicitat, concurrència i objectivitat. Del treball de camp s’ha posat en evidència que en les contractacions de personal efectuades no s’han seguit aquests principis”. Vaja, que els contractes, tots o gairebé, es van fer a dit, que és el que critica l'ens fiscalitzador.
La Fundació per a la Cimera Iberoamericana, que suposadament s’hauria de dissoldre en breu en haver-se acabat la feina per la qual va ser constituïda, rebat l’avís del Tribunal de Comptes basant-se en dos aspectes fonamentals: el primer, que la pròpia fundació no fa una lectura tan estricta com la que fa l’ens de fiscalització en relació amb la normativa de fundacions, que considera que deixa fora la qüestió del personal. Alhora, els rectors de la fundació recorden que el propi Tribunal de Comptes avala el reglament de contractacions.