Així es constata amb les dades del mateix Govern, recollides al tancament pressupostari i comptable a 30 de juny. Fins a aquesta data, l’impost a la inversió estrangera immobiliària havia suposat per a les arques de l’Estat uns ingressos de 8,33 milions d’euros. Si la xifra es compara amb la dada del mateix període del 2025, 7,4, l’increment és d’un 13%. Per tant, es podria pensar que el nombre d’operacions encara ha crescut més, però cal tenir en compte un fet clau: el canvi legislatiu que, des del febrer, opera sobre aquesta figura tributària.
Així, al gener es va aprovar la Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible. I, entre altres mesures, aquesta duplicava els tipus impositius que s’aplicaven a aquestes operacions immobiliàries. En el cas dl primer immoble, es passava del 3% al 6%. I a partir d’aquí, del 5% al 10%. Per tant, es duplicava.
D’aquesta manera, es pot inferir que si el nombre d’operacions s’hagués mantingut en una línia similar a la d’any 2025, aquest increment de recaptació hauria estat força més important amb el nou gravamen. En canvi, creix, sí, però no tant. De fet, quan es va fer el pressupost, es va establir una previsió d’ingressos per a tot l’exercici de 22,22 milions. La quantitat assolida en mig any seria només del 37% del total estimat.
Ara bé, caldrà esperar una mica més de temps per veure si aquesta tendència es consolida. En tot cas, sembla complicat que en el segons semestre es pugui arribar a la recaptació necessària per complir la previsió pressupostària. D’aquesta forma, semblaria que, ara sí, l’impost aconsegueix el seu objectiu clau: frenar les compravendes d’immobles per part d’estrangers. Durant els primers temps de vigència, això no es va assolir, fet que es va acabar traduint en uns ingressos molt per sobre dels que s’esperaven.